Si arribeu
Si arribeu en la vida
més lluny d'on pugui arribar,
moriré molt gelós
del que m'hàgiu avançat,
que no em sabré resignar
a no ser el millor vianant,
l'atleta més fornit
i el més frondós amant.
I no em vulgueu consolar,
només digueu-me, si de cas,
tot allò que hàgiu vist
i jo no podré mirar:
la fondària dels rius
que els meus peus no mullaran,
la fragància del cos que no podré estimar,
la immensitat d'un cel
en el qual mai no he volat,
les espurnes d'un foc
que no m'hauran cremat,
les barques que a la mar
no podré amarinar.
No em doneu consol,
no em sabré consolar.
I perquè sé que vosaltres
anireu més lluny que jo,
estic gelós i content,
molt gelós i content
de la sort que heu tingut,
de la sort que tindreu,
que tanmateix sé que mai
no he estat fornit atleta,
ni tan sols digne amant,
només un vianant.
If you arrive
If you arrive in life
farther than I can reach,
I will die very jealous
of what you have advanced,
that I will not be able to resign myself
to not being the best traveler,
the most well-equipped athlete
and the most abundant lover.
And do not try to console me,
just tell me, if necessary,
all that you have seen
and I will not be able to look at:
the depth of the rivers
that my feet will not wet,
the fragrance of the body I will not be able to love,
the immensity of a sky
in which I have never flown,
the sparks of a fire
that will not have burned me,
the boats that on the sea
I will not be able to marinate.
Do not give me comfort,
I will not know how to comfort myself.
And because I know that you
will go farther than me,
I am jealous and content,
very jealous and content
of the luck you have had,
of the luck you will have,
knowing that I have never
been a well-equipped athlete,
nor even a worthy lover,
just a traveler.