Temps i temps
Temps i temps passat, camí desolat
que ens acompanyes,
negra i llarga nit
amb l'eco d'un crit a les muntanyes.
He de viure aquí, lligat al camí
de la meva terra,
amb la seva sort,
la seva dissort,
fins fer-me desferra.
Temps i temps deixant
de ser aquell infant
que amb tu jugava
fins que els meus sentits
van dir-me, amb neguits,
que t'estimava.
I ara amb tu al costat,
amor de veritat,
companya dels dies,
oblidant records,
segueixo l'esforç
i espero alegries.
Temps i temps patint,
vivint i morint, plens de preguntes,
amb la cara al vent,
la sang nova ardent
i les mans juntes.
I no em sap pas greu,
així, vora teu,
cremar tanta vida,
si és que amb aquest foc
alcem altre cop
la terra dormida.
Tiempo y tiempo
Tiempo y tiempo pasado, camino desolado
que nos acompañas,
negra y larga noche
con el eco de un grito en las montañas.
Debo vivir aquí, atado al camino
de mi tierra,
con su suerte,
su desgracia,
hasta deshacerme.
Tiempo y tiempo dejando
de ser aquel niño
que contigo jugaba
hasta que mis sentidos
me dijeron, con angustia,
que te amaba.
Y ahora contigo a mi lado,
amor de verdad,
compañera de los días,
olvidando recuerdos,
sigo el esfuerzo
y espero alegrías.
Tiempo y tiempo sufriendo,
viviendo y muriendo, llenos de preguntas,
con la cara al viento,
la sangre nueva ardiente
y las manos juntas.
Y no me sabe mal,
asi, junto a ti,
quemar tanta vida,
si es que con este fuego
levantamos otra vez
la tierra dormida.