Un no sé què
Un no sé què quan camines
i aquest posat mig despenjat dels qui enxarxen estels.
Un tarannà que no estimen
els nous cretins, cabdills d'un ordre corroït i vell.
Però aquesta llum dels teus ulls
omple de fars l'horitzó,
i encega els llops que cada nit vigilen
la llibertat encadenada lliure...
Tens un secret al somriure
que és un ensurt pel somni plàcid dels omnipotents.
El cor et bat en revolta.
Fent-te insubmís als guardes del correcte pensament.
I aquesta llum als teus ulls
que és esperança i demà,
t'estimo així i així sé que m'estimes
quan frec a frec obrim la nostra vida
a un aire nou que empeny amb força
un món que ja s'acosta...
Canto el somni dels teus ulls
perquè va més lluny d'aquest meu somni,
hi ha un poema de futur
en l'anhel que t'omple la mirada,
i és el teu somriure qui el proclama.
M'agrades quan t'amotines
i pirateges nous vaixells per anar contracorrent.
Ningú no sap com comprar-te
ni com tornar més pla el pols del teu arrauxat cervell.
Perquè la llum dels teus ulls
és flama encesa i perill
per l'ordre de la por que fa correcte
acceptar com normalitat certa
la injustícia, la misèria,
la ferotge guerra...
Canto el somni dels teus ulls
perquè en ell perviu tot el que estimo,
hi ha un poema de futur
en l'anhel que t'omple la mirada,
i és el teu somriure qui el proclama.
Un algo indefinible
Un algo indefinible cuando caminas
y esa actitud medio desenfadada de los que atrapan estrellas.
Un carácter que no aprecian
los nuevos cretinos, líderes de un orden corroído y viejo.
Pero esa luz de tus ojos
llena de faros el horizonte,
y ciega a los lobos que cada noche vigilan
la libertad encadenada libre...
Tienes un secreto en tu sonrisa
que es un susto para el sueño plácido de los omnipotentes.
El corazón te late en rebelión.
Haciéndote insubmis@ a los guardianes del pensamiento correcto.
Y esa luz en tus ojos
que es esperanza y mañana,
te amo así y así sé que me amas
cuando cara a cara abrimos nuestra vida
a un aire nuevo que empuja con fuerza
un mundo que ya se acerca...
Canto el sueño de tus ojos
porque va más allá de este sueño mío,
hay un poema de futuro
en el anhelo que llena tu mirada,
y es tu sonrisa quien lo proclama.
Me gustas cuando te rebelas
y pirateas nuevos barcos para ir contracorriente.
Nadie sabe cómo comprarte
ni cómo volver más plano el pulso de tu atormentado cerebro.
Porque la luz de tus ojos
es llama encendida y peligro
para el orden del miedo que hace correcto
aceptar como normalidad cierta
la injusticia, la miseria,
la feroz guerra...
Canto el sueño de tus ojos
porque en él pervive todo lo que amo,
hay un poema de futuro
en el anhelo que llena tu mirada,
y es tu sonrisa quien lo proclama.