Una il·lusió
Canta l'esclau
i apareix la lluna,
murmura un cant
d'il·lusió perduda;
potser sigui aquest
el darrer plor
que escolti el vent.
Pateix l'esclau,
pren les seves eines,
trepitja el fang,
trenca les cadenes
i, amb aquestes,
les mateixes,
enfonsa el vaixell.
Les ombres s'esborren de la mar,
mil gavines volen mostrar-li el pas
que el durà a la terra
que espera.
Somriu la nit
mentre veu que avança.
L'esclau, ferit,
deslliurat, descansa.
Tot sovint escolto històries
que em parlen d'esclaus.
Una ilusión
Canta el esclavo
y aparece la luna,
murmura una canción
de ilusión perdida;
tal vez sea este
el último llanto
que escuche el viento.
Sufre el esclavo,
toma sus herramientas,
pisa el barro,
rompe las cadenas
y, con estas,
las mismas,
hunde el barco.
Las sombras se borran del mar,
mil gaviotas vuelan para mostrarle el camino
que lo llevará a la tierra
que espera.
Sonríe la noche
mientras ve que avanza.
El esclavo, herido,
desatado, descansa.
A menudo escucho historias
que me hablan de esclavos.