Una il·lusió

Una ilusión

Una il·lusió

Canta el esclavoCanta l'esclau
y aparece la luna,i apareix la lluna,
murmura una canciónmurmura un cant
de ilusión perdida;d'il·lusió perduda;
tal vez sea estepotser sigui aquest
el último llantoel darrer plor
que escuche el viento.que escolti el vent.

Sufre el esclavo,Pateix l'esclau,
toma sus herramientas,pren les seves eines,
pisa el barro,trepitja el fang,
rompe las cadenastrenca les cadenes
y, con estas,i, amb aquestes,
las mismas,les mateixes,
hunde el barco.enfonsa el vaixell.

Las sombras se borran del mar,Les ombres s'esborren de la mar,
mil gaviotas vuelan para mostrarle el caminomil gavines volen mostrar-li el pas
que lo llevará a la tierraque el durà a la terra
que espera.que espera.

Sonríe la nocheSomriu la nit
mientras ve que avanza.mentre veu que avança.
El esclavo, herido,L'esclau, ferit,
desatado, descansa.deslliurat, descansa.

A menudo escucho historiasTot sovint escolto històries
que me hablan de esclavos.que em parlen d'esclaus.