Una finestra al mar
Una finestra al mar, una mirada
i veure el món passar entre les barques i tu.
Jugar amb l'atzar quan pinta
el Blau dels blaus amb crestes blanques
Una finestra al mar i aquella xarxa
per llençar-la als estels dels sentiments que hem perdut
i no poder salpar mai més
per un embruix i una aigua clara.
Què deu ser de l'Antonia que a Xefalú té casa,
va obrir les seves portes a cinc infants d´Albània
com una antiga deessa que encara creu amb l´ara.
Els pescadors l'estimen i li deixen les xarxes
amb mirallets de plata.
Una finestra al mar i perdre l'àncora
i enderrocar tants fars i abjurar dels astres... amb tu
per fer del nostre demà
el fruit d'un art imprevisible.
Una finestra al mar petita i blanca
que ens obligui a somiar enllà dels nostres absurds,
enllà d´aquest jo petit
que ens omple el cor però buida l´ànima.
Què deu pensar en Samir dalt del minaret de Tànger,
els peus damunt la misèria i els ulls somiant Espanya,
despullarà el seu cos tan bell i el llençarà a les aigües.
Déus facin que amb la força d'enyors i de nostàlgies
pugui ormejar una barca...
Una finestra al mar perquè l'habitin
els teus ulls inventant espais i límits de llum
mentre un nen s'endormisca
tot sentint com la Nena canta.
Què se n'ha fet d'en Ianis que va marxar d´Icària
per anar a la plaça Omònia i comprar una maragda
tant temps, tantes pregàries i no ha tornat encara,
presoner d'un cos insospitat,
d'un desig que no esperava...
Una finestra al mar, una mirada,
una olivera en pau tot just a l'angle,
una finestra al mar petita i blanca
que ens obligui a somiar...
A Window to the Sea
A window to the sea, a glance
and see the world go by between the boats and you.
Playing with chance when it paints
the Blue of blues with white crests.
A window to the sea and that net
to throw to the stars of the feelings we've lost
and never be able to set sail again
for a spell and clear water.
What must become of Antonia who has a house in Cefalù,
she opened her doors to five kids from Albania
like an ancient goddess who still believes in the altar.
The fishermen love her and leave her their nets
with silver mirrors.
A window to the sea and lose the anchor
and tear down so many lighthouses and renounce the stars... with you
to make our tomorrow
the fruit of an unpredictable art.
A small white window to the sea
that forces us to dream beyond our absurdities,
beyond this little self
that fills our hearts but empties our souls.
What must Samir think up on the minaret of Tangier,
his feet above misery and his eyes dreaming of Spain,
he'll strip his beautiful body and throw it into the waters.
Gods make it so that with the strength of longings and nostalgia
he can rig a boat...
A window to the sea for your eyes to inhabit
inventing spaces and limits of light
while a child drifts off
to the sound of the Girl singing.
What happened to Ianis who left Icaria
to go to Omonia Square and buy an emerald
so long, so many prayers and he hasn't returned yet,
a prisoner of an unexpected body,
of a desire he didn't expect...
A window to the sea, a glance,
a peaceful olive tree just at the corner,
a small white window to the sea
that forces us to dream...