395px

Relatos

Malson Atmosfèric

Relats

Un altre que m’abandona, ara ja és rutina
Pensant en retirar-me i oblidar d’aquesta vida
Des de la retina, no sembla tant difícil
Però amb la litrona, tot sembla impossible
I ara recordava, tots aquells projectes
Des de P3K a les Rimes Clandestines
Aquell Piter Pan ho va petar entre els col·legues
I vaig prendre “Corciència” a ser el primer en la carrera
I ara que me’n adono, tot es igual que sempre
Que si estic malament vaig a plorar als meus pares
Admiro a molta gent, però no vull seguir les seves passes
Ja que tots ells han acabat per suïcidar-se
I ara que no tinc pressa, tot va massa ràpid
No m’oblidaré mai del col·lega fatal per l’speed
Ni dels que s’han mort, o els han matat
Rest in Peace al germà de la Nayara

I ara no tinc respostes, ni vull més preguntes
Penso en tot el mal que he provocat al meu voltant
Però tot el bé, que sempre es oblida’t
Em demostra quantes vides he salvat

Un altre que em vol conèixer, que li agraden els meus temes
Però no es sap cap lletra i tampoc les ha plorat
Que si és un gat persa, però no vesteix de Prada
I aquell tanga li queda de miracle!
I ara recordava, les primeres enveges
Traca va ser el Kamikaze català
Em donaven l’esquena els que jo havia fet pujar
Però mira’ls ara, l’únic que ha quedat
I ara que me’n adono, com passen els anys
Els primers free’s amb la Marina allà tancats
Escoltant rap cru, reggae, drum’n’bass
Ara no em treus del rock i del trap
I ara que no tinc pressa, recordo la festa
Estant a primera fila a tots els grups catalans
On s’ha quedat aquell somriure, aquella felicitat
Va marxar al veure que era efímer, que no era real

I ara no tinc respostes, ni vull més preguntes
Penso en tot el mal que he provocat al meu voltant
Però tot el bé, que sempre es oblida’t
Em demostra quantes vides he salvat

Ja no hi ha persones, només quedo jo
Demano perdó a tothom qui vaig fer patir una agressió
Em perdono a mi mateix per odiar-me en el mirall
Quan la meva imatge està molt més avall
I ara recordava, veure plorar me mare
A l’entrada de casa i jo sense reaccionar
Com canvien les coses i lo poc que es diferencien
Jo segueixo sent el culpable de tot el que ha passat
I ara que me’n adono, torturar-me no és la solució
Es arreglar les coses i fer volar el dolor com un cicló!
Sóc un egocèntric o sóc massa responsable?
Tot el que passa em trauma com per art de màgia
I ara que no tinc pressa, penso amb tu
L’amor de la meva vida, o el meu vudú
Sé que no és segur i probablement impossible
Però t’estimo tant fort com una canya de bambú
Vida!

I ara no tinc respostes, ni vull més preguntes
Penso en tot el mal que he provocat al meu voltant
Però tot el bé, que sempre es oblida’t
Em demostra quantes vides he salvat

Relatos

Otro que me abandona, ahora es rutina
Pensando en retirarme y olvidar de esta vida
Desde la retina, no parece tan difícil
Pero con la litrona, todo parece imposible
Y ahora recordaba, todos esos proyectos
Desde P3K a las Rimas Clandestinas
Ese Piter Pan la rompió entre los colegas
Y tomé 'Conciencia' para ser el primero en la carrera
Y ahora que me doy cuenta, todo es igual que siempre
Que si estoy mal voy a llorar a mis padres
Admiro a mucha gente, pero no quiero seguir sus pasos
Ya que todos ellos han acabado suicidándose
Y ahora que no tengo prisa, todo va demasiado rápido
Nunca olvidaré al colega fatal por la speed
Ni a los que han muerto, o los han matado
Descansa en paz al hermano de Nayara

Y ahora no tengo respuestas, ni quiero más preguntas
Pienso en todo el mal que he provocado a mi alrededor
Pero todo el bien, que siempre se olvida
Me demuestra cuántas vidas he salvado

Otro que me quiere conocer, que le gustan mis temas
Pero no se sabe ninguna letra y tampoco las ha llorado
Que si es un gato persa, pero no viste de Prada
¡Y ese tanga le queda de milagro!
Y ahora recordaba, las primeras envidias
Traca fue el Kamikaze catalán
Me daban la espalda los que yo había hecho subir
Pero míralos ahora, el único que ha quedado
Y ahora que me doy cuenta, cómo pasan los años
Los primeros free's con Marina allí encerrados
Escuchando rap crudo, reggae, drum'n'bass
Ahora no me sacas del rock y del trap
Y ahora que no tengo prisa, recuerdo la fiesta
Estando en primera fila en todos los grupos catalanes
¿Dónde ha quedado esa sonrisa, esa felicidad?
Se fue al ver que era efímera, que no era real

Y ahora no tengo respuestas, ni quiero más preguntas
Pienso en todo el mal que he provocado a mi alrededor
Pero todo el bien, que siempre se olvida
Me demuestra cuántas vidas he salvado

Ya no hay personas, solo quedo yo
Pido perdón a todos los que hice sufrir una agresión
Me perdono a mí mismo por odiarme en el espejo
Cuando mi imagen está mucho más abajo
Y ahora recordaba, ver llorar a mi madre
En la entrada de casa y yo sin reaccionar
Cómo cambian las cosas y lo poco que se diferencian
Sigo siendo el culpable de todo lo que ha pasado
Y ahora que me doy cuenta, torturarme no es la solución
Es arreglar las cosas y hacer volar el dolor como un ciclón
¿Soy un egocéntrico o soy demasiado responsable?
Todo lo que pasa me traumatiza como por arte de magia
Y ahora que no tengo prisa, pienso en ti
El amor de mi vida, o mi vudú
Sé que no es seguro y probablemente imposible
Pero te amo tan fuerte como una caña de bambú
¡Vida!

Y ahora no tengo respuestas, ni quiero más preguntas
Pienso en todo el mal que he provocado a mi alrededor
Pero todo el bien, que siempre se olvida
Me demuestra cuántas vidas he salvado