Amb Un Ram de Clamídies
Quan al club ja tancaven
El senyor seguia atent
Amb un ram de clamídies
La mirava entre la gent
Quan va anar a recollir-lo
Amb el cotxe a l’aeroport
Amb un ram de clamídies
Ell la va abraçar molt fort
I el matí del casori
La germana, quin consol
Quan el ram de clamídies
Va poder enxampar al vol!
Tot el que em queda per dir des de Ràdio Capvespre
És que avui tinc més fred que ahir: Tanca la finestra
I que dolços els dies
Quan als ulls no els calen mots
I un perfum de clamídia
Sembla embriagar-ho tot
Però que amarga la tarda
I que intensa la pudor
D’aquell ram de clamídies
D’ella demanant perdó!
Ara tota una vida
Resta en un traster llogat
On els rams de clamídies
Es panseixen, oblidats
Tot el que em queda per dir des de Ràdio Capvespre
És que avui tinc més fred que ahir: Tanca la finestra
Diu que ell és per la zona
Que els dies de sol camina
Fins que els peus fan mal o fins que
Un ja no sent el món com gira
I que, guardant certa aparença
D’ordre dins el caos, s’entrega
A una feina que queda molt bé dir que tens a les festes
Diu que fa un parell de dies
El rumor es confirmava
I ella va tornar a ser vista
Digna, travessant la plaça
Que l’alcalde va esverar-se
Donya Elvira persignar-se
I nens I nenes la seguien amagant-se rere els arbres
Tot el que em queda per dir des de Ràdio Capvespre
És que avui tinc més fred que ahir: Tanca la finestra
Nens I nenes la seguien amagant-se rere els arbres
Con un ramo de clamidias
Cuando en el club ya cerraban
El señor seguía atento
Con un ramo de clamidias
La miraba entre la gente
Cuando fue a recogerlo
Con el coche al aeropuerto
Con un ramo de clamidias
Él la abrazó muy fuerte
Y la mañana de la boda
La hermana, qué consuelo
Cuando el ramo de clamidias
¡Pudo atrapar al vuelo!
Todo lo que me queda por decir desde Radio Tarde
Es que hoy tengo más frío que ayer: Cierra la ventana
Y qué dulces los días
Cuando en los ojos no hacen falta palabras
Y un perfume de clamidia
Parece embriagarlo todo
Pero qué amarga la tarde
Y qué intensa la fragancia
De aquel ramo de clamidias
De ella pidiendo perdón
Ahora toda una vida
Permanece en un trastero alquilado
Donde los ramos de clamidias
Se marchitan, olvidados
Todo lo que me queda por decir desde Radio Tarde
Es que hoy tengo más frío que ayer: Cierra la ventana
Dice que él es de la zona
Que los días de sol camina
Hasta que los pies duelen o hasta que
Uno ya no siente el mundo girar
Y que, manteniendo cierta apariencia
De orden en el caos, se entrega
A un trabajo que queda muy bien decir que tienes en las fiestas
Dice que hace un par de días
El rumor se confirmaba
Y ella volvió a ser vista
Digna, cruzando la plaza
Que el alcalde se asombró
Doña Elvira persignarse
Y niños y niñas la seguían escondiéndose tras los árboles
Todo lo que me queda por decir desde Radio Tarde
Es que hoy tengo más frío que ayer: Cierra la ventana
Niños y niñas la seguían escondiéndose tras los árboles