395px

Criticaremos los nuevos estilos de peinados

Manel

Criticarem Les Noves Modes de Pentinats

Vindran els anys i, amb els anys, la calma
Que et pintarà als ulls una mirada suau.
Et faran fer un pas i, després, un altre,
Seràs tota una experta a tirar endavant.
Amb tant de temps hauràs trobat un lloc agradable,
O ja estaràs un pèl mandrosa per buscar.
Rebràs tracte de senyora, o de iaia estranya
Que té acollonits tots els nens del veïnat.

I seràs un sac de mals o seràs una roca.
I els moments de mirar enrere et faran gràcia i et faran mal.
I potser no seré el teu amic,
Ni tindré res a veure amb si ets o no ets feliç.
Ja em veig de record mig trist que se't creua pel cap
Una mala tarda.
I potser dormiré abraçadet
A una dona a qui quasi no hauré explicat qui ets.
Potser tindrem néts malparits que se'n fotin de mi
Quan no m'enteri de les coses.

Però, quan seré vell, seguiré cantant-te cançons, igual.
Caminaré lent i m'asseuré, a vegades, als bancs.
Verset a verset convocaré el teu cos llarg i blanc
I em podran veure somriure una mica per sota del nas.

Que vinguin els anys! aquí em té la calma!
Que em jugo amb la decadència de la carn
Que un raconet del menjador farà d'escenari
I que ningú sospitarà de qui estic parlant.

I que, quan seré vell, seguiré cantant-te cançons, igual.
No sé si estaré per garantir-te una gran qualitat
Però creuré en un verset i em distrauré intentant-lo allargar
I em podran veure somriure una mica per sota del nas,
I em podran veure somriure una mica per sota del nas.

Criticaremos los nuevos estilos de peinados

Vendrán los años y, con los años, la calma
Que te pintará en los ojos una mirada suave.
Harás un paso y luego otro,
Serás toda una experta en salir adelante.
Con tanto tiempo habrás encontrado un lugar agradable,
O ya estarás un poco perezosa para buscar.
Recibirás trato de señora, o de abuela extraña
Que tiene asustados a todos los niños del vecindario.

Serás un saco de males o serás una roca.
Y los momentos de mirar atrás te harán gracia y te harán mal.
Y quizás no seré tu amigo,
Ni tendré nada que ver con si eres o no eres feliz.
Ya me veo de recuerdo medio triste que se te cruza por la cabeza
Una mala tarde.
Y quizás dormiré abrazadito
A una mujer a quien casi no habré explicado quién eres.
Quizás tendremos nietos malcriados que se burlen de mí
Cuando no me entere de las cosas.

Pero, cuando sea viejo, seguiré cantándote canciones, igual.
Caminaré lento y me sentaré, a veces, en los bancos.
Verso a verso convocaré tu cuerpo largo y blanco
Y podrán verme sonreír un poco por debajo de la nariz.

¡Que vengan los años! ¡aquí me tiene la calma!
Que juego con la decadencia de la carne
Que un rinconcito del comedor hará de escenario
Y que nadie sospechará de quién estoy hablando.

Y que, cuando sea viejo, seguiré cantándote canciones, igual.
No sé si estaré para garantizarte una gran calidad
Pero creeré en un verso y me distraeré intentando alargarlo
Y podrán verme sonreír un poco por debajo de la nariz,
Y podrán verme sonreír un poco por debajo de la nariz.

Escrita por: