Desapareixíem Lentament
Vaig entrar a la festa
L'amfitrió em va presentar els convidats
Vaig cridar: He vingut a començar de zero
Vaig acomodar-me en un sofà
Des de la finestra es veia el parc on s'avorrien uns adolescents
Vaig pensar: On dorm? Què veurà quan es llevi?
Mentre desapareixíem lentament
Vaig comprar-me un saldo de trompeta, assajàvem cada nit
Estava bé tocar, però preferia barallar-me amb els veïns
Ah! Mireu, un mi major volant, escapant-se per damunt del celobert
Vaig escriure-li alguna cançó, I què?
Mentre desapareixíem lentament
Vaig pujar a un arbre amb l'ambició de veure el Llobregat
Les banques eren guerxes I del pes se'm van tombí tombà
Les noies joves de la vila se'm van quedar mirant de lluny, rient
Ah! La vida podia ser difícil
Mentre desapareixíem lentament
Vaig trobar una dona, vam llogar un apartament prop de Gavà
Què vam ser ella I jo tot aquell temps em temo que no us ho sabré explicar
Mai vaig dir-li en què pensava l'hemisferi més cabró del meu cervell
Una brisa fresca, la platja deserta
Mentre desapareixíem lentament
L'ajudant del mag va treure el vel I allà seguíem, morts de fred
El públic, amb raó, emprenyat reclava que li tornessin els diners
El productor abraçava la cartera I deia: Paciència senyors meus!
Les paraules màgiques funcionen
Però aquest desapareixen lentament
El del teatre reclamava calma dient
Tranquils, res és tant curt ni net
Les paraules màgiques funcionen
Però aquest desapareixen lentament
Desaparecíamos Lentamente
Entré a la fiesta
El anfitrión me presentó a los invitados
Grité: He venido a empezar de cero
Me acomodé en un sofá
Desde la ventana se veía el parque donde se aburrían unos adolescentes
Pensé: ¿Dónde dormirá? ¿Qué verá al despertar?
Mientras desaparecíamos lentamente
Compré una trompeta de saldo, ensayábamos cada noche
Era bueno tocar, pero prefería pelear con los vecinos
¡Ah! Miren, un mirlo mayor volando, escapando por encima del tejado
Le escribí alguna canción, ¿y qué?
Mientras desaparecíamos lentamente
Subí a un árbol con la ambición de ver el Llobregat
Las ramas eran esquivas y mi peso se fue inclinando
Las chicas jóvenes del pueblo me miraban desde lejos, riendo
¡Ah! La vida podía ser difícil
Mientras desaparecíamos lentamente
Encontré una mujer, alquilamos un apartamento cerca de Gavà
Lo que fuimos ella y yo todo ese tiempo temo no poder explicároslo
Nunca le dije en qué pensaba el hemisferio más cabrón de mi cerebro
Una brisa fresca, la playa desierta
Mientras desaparecíamos lentamente
El ayudante del mago levantó el velo y allí estábamos, muertos de frío
El público, con razón, enojado pedía que le devolvieran el dinero
El productor abrazaba la cartera y decía: ¡Paciencia señores míos!
Las palabras mágicas funcionan
Pero estos desaparecen lentamente
El del teatro pedía calma diciendo
Tranquilos, nada es tan corto ni limpio
Las palabras mágicas funcionan
Pero estos desaparecen lentamente