Formigues
Una hermosa plana
Tinguí per bressol
Com la vigatana
No en veu altra el Sol
Jo fui la formiga
De son pla I garriga
Del mas oreneta
Del camp rossinyol
Vegí hermoses terres
Més d’una ciutat
M’enfilí a les serres
De l’alt Montserrat
Baixí a Barcelona
La perla amb què l’ona
Enriquí fa segles
L’antic Principat
A casa hi tinc formigues
Vaig trobar-les un matí
Sobre el marbre de la cuina
I cap producte les ha fet fugir
A l’esquerda d’on venien
Vaig flitar un verí mortal
I, al tapar-ho bé amb massilla
Van sortir per la pica del bany
Llavors amb un raig d’aigua les podia reduir
Van perdre-ho tot desconcertades dins un remolí
En quedaven solitàries
I era quasi divertit
Tan aviat les perdonava
Com les torturava entre dos dits
Però, amb el dies fent setmanes
Vaig sorprendre’n escamots
Al potos de la taula
Fent-se fortes dins d’uns albercocs
I já no em va fer gràcia fregar en el menjador
Fileres platejades que es perdien pel balcó
I avui, en estirar-me
La foscor duia un brogit
Un silenci de formigues
Ha trencat la calma de la nit
El grapat a la mà dreta
És el que primer he notat
El grapat que s’enfilava
Per l’esquerra, el que m’ha preocupat
I he volgut incorporar-me
I ara estic aquí, ben dret
Els quadrats de gres rellisquen
El guix viu es menja la paret
Les sento com treballen, han pres el passadís
Han bloquejat la porta, no em deixaran sortir
Els sobra l’energia, perseveren dins els nius
Me’n trec de les orelles, de la boca I els narius
A casa hi tinc formigues, van aparèixer un matí
Em falten al respecte, acabaran amb mi!
La Lògica no enganya, la Ciència ens porta aquí
N’empasso moltes més de les que puc pair
ImprimirEnvia a un amicPDF
Ants
A beautiful flat
I had as a cradle
Like the window
The Sun sees no other
I was the ant
Of its plain and scrubland
Of the swallow's farmhouse
Of the nightingale's field
I saw beautiful lands
More than one city
I climbed the mountains
Of the high Montserrat
I went down to Barcelona
The pearl with which the wave
Enriched centuries ago
The ancient Principality
At home, I have ants
I found them one morning
On the kitchen marble
And no product made them flee
To the crack they came from
I sprayed a deadly poison
And, sealing it well with putty
They came out through the bathroom sink
Then with a stream of water, I could reduce them
They lost everything, confused in a whirl
Some remained solitary
And it was almost amusing
As soon as I forgave them
I tortured them between two fingers
But, with days turning into weeks
I caught them in groups
On the table's legs
Growing strong inside some apricots
And I no longer found it funny to clean the dining room
Silver rows disappearing on the balcony
And today, as I stretch
The darkness brings a noise
A silence of ants
Has broken the calm of the night
The handful in my right hand
Is what I first noticed
The handful climbing up
On the left, what worried me
And I wanted to sit up
And now I'm here, standing tall
The tile squares are slippery
The living plaster eats the wall
I hear them working, they've taken over the hallway
They've blocked the door, they won't let me out
They have extra energy, persisting in the nests
I shake them off my ears, mouth, and nostrils
At home, I have ants, they appeared one morning
They lack respect, they'll end me!
Logic doesn't lie, Science brings us here
I swallow many more than I can handle
PrintSend to a friendPDF