Fora D'es Sembrat
Lluna, per què em segueixes
Per la vora de la mar?
A les noces que jo vaig
A tu no t'he convidat.
Lluna, per què enlluernes
El camí i el camp de blat?
No veus que el noví fa llum
Allà dalt el campanar?
Lluna per què t'enfiles
A la muntanya i baixes a la vall?
No veus que la nòvia
Es posa el vestit tan blanc?
Lluna, veus que estàs sola,
L'olivera i el sol s'han casat
I a tu no t'han convidat.
Lluna, fora d'es sembrat!
Fuera del sembrado
Luna, ¿por qué me sigues
Por la orilla del mar?
En las bodas a las que yo fui
A ti no te he invitado.
Luna, ¿por qué iluminas
El camino y el campo de trigo?
¿No ves que el novio hace luz
Allá arriba en el campanario?
Luna, ¿por qué te elevas
A la montaña y bajas al valle?
¿No ves que la novia
Se pone el vestido tan blanco?
Luna, ves que estás sola,
El olivo y el sol se han casado
Y a ti no te han invitado.
Luna, ¡fuera del sembrado!
Escrita por: Maria Del Mar Bonet