Camins
Ple està el camí de solitud
entre els barrancs d'albades tristes
allà on el mar canta als estels
versos robats del teu somriure
Devant de mar et vas deixar
penes de sal i un trist esguard
i seguint el fars dels horitzons
vas navegar perdut
perseguint el teu rumb
vas navegar perdut...
Una nit més t'he navegat
entre els barrancs d'albades tristes
allà on el mar escriu al far
cartes d'amor en versos lliures
A la vall blanca em vas deixar
fermes arrels i un trist record
i sembrant la terra amb les cançons
vaig caminar perdut
persequint el teu rumb
vaig caminar perdut...
Però aquesta nit la soledat
del vell camí ens ha retrobat
i collint els fruits de les cançons
hem cantats junts
al vent que assola el nostre món
hem cantat junts al vent..
Caminos
El camino de la soledad está lleno
entre los barrancos de amaneceres tristes
donde el mar canta a las estrellas
versos robados de tu sonrisa
Frente al mar te dejaste
penas de sal y una mirada triste
y siguiendo los faros de los horizontes
navegaste perdido
persiguiendo tu rumbo
navegaste perdido...
Otra noche más te he navegado
entre los barrancos de amaneceres tristes
donde el mar escribe al faro
cartas de amor en versos libres
En el valle blanco me dejaste
raíces firmes y un triste recuerdo
y sembrando la tierra con las canciones
caminé perdido
persiguiendo tu rumbo
caminé perdido...
Pero esta noche la soledad
del viejo camino nos ha reencontrado
y recogiendo los frutos de las canciones
cantamos juntos
al viento que azota nuestro mundo
cantamos juntos al viento...