Camins

Caminos

Camins

El camino de la soledad está llenoPle està el camí de solitud
entre los barrancos de amaneceres tristesentre els barrancs d'albades tristes
donde el mar canta a las estrellasallà on el mar canta als estels
versos robados de tu sonrisaversos robats del teu somriure

Frente al mar te dejasteDevant de mar et vas deixar
penas de sal y una mirada tristepenes de sal i un trist esguard
y siguiendo los faros de los horizontesi seguint el fars dels horitzons
navegaste perdidovas navegar perdut
persiguiendo tu rumboperseguint el teu rumb
navegaste perdido...vas navegar perdut...

Otra noche más te he navegadoUna nit més t'he navegat
entre los barrancos de amaneceres tristesentre els barrancs d'albades tristes
donde el mar escribe al faroallà on el mar escriu al far
cartas de amor en versos librescartes d'amor en versos lliures

En el valle blanco me dejasteA la vall blanca em vas deixar
raíces firmes y un triste recuerdofermes arrels i un trist record
y sembrando la tierra con las cancionesi sembrant la terra amb les cançons
caminé perdidovaig caminar perdut
persiguiendo tu rumbopersequint el teu rumb
caminé perdido...vaig caminar perdut...

Pero esta noche la soledadPerò aquesta nit la soledat
del viejo camino nos ha reencontradodel vell camí ens ha retrobat
y recogiendo los frutos de las cancionesi collint els fruits de les cançons
cantamos juntoshem cantats junts
al viento que azota nuestro mundoal vent que assola el nostre món
cantamos juntos al viento...hem cantat junts al vent..