395px

Chemins

Obrint Pas

Camins

Ple està el camí de solitud
entre els barrancs d'albades tristes
allà on el mar canta als estels
versos robats del teu somriure

Devant de mar et vas deixar
penes de sal i un trist esguard
i seguint el fars dels horitzons
vas navegar perdut
perseguint el teu rumb
vas navegar perdut...

Una nit més t'he navegat
entre els barrancs d'albades tristes
allà on el mar escriu al far
cartes d'amor en versos lliures

A la vall blanca em vas deixar
fermes arrels i un trist record
i sembrant la terra amb les cançons
vaig caminar perdut
persequint el teu rumb
vaig caminar perdut...

Però aquesta nit la soledat
del vell camí ens ha retrobat
i collint els fruits de les cançons
hem cantats junts
al vent que assola el nostre món
hem cantat junts al vent..

Chemins

Il est là le chemin de solitude
entre les ravins d'aubes tristes
là où la mer chante aux étoiles
vers volés de ton sourire

Devant la mer tu es partie
laissant des peines de sel et un regard triste
et suivant les phares des horizons
tu as navigué perdue
poursuivant ta route
tu as navigué perdue...

Une nuit de plus je t'ai naviguée
entre les ravins d'aubes tristes
là où la mer écrit au phare
des lettres d'amour en vers libres

Dans la vallée blanche tu m'as laissé
des racines profondes et un triste souvenir
et semant la terre avec les chansons
j'ai marché perdu
poursuivant ta route
j'ai marché perdu...

Mais cette nuit la solitude
de l'ancien chemin nous a retrouvés
et récoltant les fruits des chansons
nous avons chanté ensemble
au vent qui ravage notre monde
nous avons chanté ensemble au vent..