Temps d'esclatar
Fart d'esperar i no rebre res
d'aguantar tant de patiment,
tragar-te tanta hipocresia.
Fart d'escoltar sempre el mateix
que no ets res ni seràs res,
fart de sentir-te despreciat.
Crescut entre la soledat,
aprenent a no contestar,
agraïnt i baixant el cap.
Nos has tingut temps per a intentar
prendre un camí per a arribar,
massa ocupat a oblidar...
Temps,
ara és el temps,
ha arribat el temps,
temps d'esclatar...
Fart de lluitar per a esborrar
les cicatrius del teu passat,
pallisses que els ulls t'han marcat.
Fart de creure en tu mateix,
de fer-te el fort sobre el teu pes,
construint el teu trist present.
Cansat de ser un nombre més
en les llistes de les ett's,
cansat de no saber mai res,
mai res d'un futur que no és,
que s'aguanta en el no res
i en les entranyes del poder.
Temps,
ara és el temps,
ha arribat el temps,
temps d'esclatar...
Oblidem el sentit
de les nostres vides
a base de calades
lentes i sofrides,
oblidem el sentit
de la nostra existència,
crescuts entre mentides,
odi i violència.
I duem als ulls la mirada marcada,
l'expressió carregada, sobrecarregada,
i callem amb la nit
i no podem dormir
i ens preguntem per què
sentim aquesta ràbia encara,
aquesta ràbia encara...
Tiempo de estallar
Harto de esperar y no recibir nada
de aguantar tanto sufrimiento,
tragarte tanta hipocresía.
Harto de escuchar siempre lo mismo
que no eres nada ni serás nada,
harto de sentirte despreciado.
Crecido entre la soledad,
aprendiendo a no contestar,
agradeciendo y bajando la cabeza.
Nos has tenido tiempo para intentar
tomar un camino para llegar,
demasiado ocupado en olvidar...
Tiempo,
ahora es el tiempo,
ha llegado el tiempo,
tiempo de estallar...
Harto de luchar para borrar
las cicatrices de tu pasado,
palizas que los ojos te han marcado.
Harto de creer en ti mismo,
de hacerte el fuerte sobre tu peso,
construyendo tu triste presente.
Cansado de ser un número más
en las listas de las empresas,
cansado de no saber nunca nada,
nunca nada de un futuro que no es,
que se sostiene en la nada
y en las entrañas del poder.
Tiempo,
ahora es el tiempo,
ha llegado el tiempo,
tiempo de estallar...
Olvidemos el sentido
de nuestras vidas
a base de caladas
lentas y sufridas,
olvidemos el sentido
de nuestra existencia,
crecidos entre mentiras,
odio y violencia.
Y llevamos en los ojos la mirada marcada,
la expresión cargada, sobrecargada,
y callamos con la noche
y no podemos dormir
y nos preguntamos por qué
sentimos esta rabia aún,
esta rabia aún...