395px

Das Leben ohne dich

Obrint Pas

La Vida Sense Tu

La vida és un matí de cada dia
Quan et passava a recollir
Una caputxa negra, texans amples
Un mural descolorit.

La vida és una classe a filologia
On agitàvem el demà,
Un sol roig colant-se a l'assamblea
Apunts bruts, cabells daurats.

La vida és un dijous que acabaria
Al teu pis d'estudiants,
Quatre espelmes grogues a la cuina
Ombres nues, plats trencats.

La vida és un cel blau cap al migdia
Quan pujàvem al terrat
Una cançó d'extremo, roba estesa
València entre llençols blancs.

La vida és tancar els ulls, tornar a riure
Cridar al vent, sentir-nos lliures
La vida és desitjar tornar a nàixer
Córrer tot sol, sentir-te créixer

La vida és el fred tallant les cares
I una llàgrima incendiant les galtes
La vida és entendre que he d'aprendre
Aprendre a viure
La vida sense tu

La vida és mossegar la fruita dolça
A les escales de mercat central
Pujar per cavallers fins la valldigna
Fumar oblits, cantar a crits

La vida és una casa enderrocada
Creuant les torres de serrans
'amor, humor, respecte' a la façana
Foc i metralla a les nostres mans

La vida és agafar el primer tramvia
Del pont de fusta al cabanyal
Una ciutat taronja a les finestres
Un món en guerra als ulls cansats

La vida és una barca abandonada
Que vam trobar davant del mar
Sentir-nos com dos nàufrags a la platja
L'últim cop que em vas besar

Das Leben ohne dich

Das Leben ist ein Morgen jeden Tag
Als du mich abholtest
Ein schwarzer Kapuzenpulli, weite Jeans
Ein verblasstes Wandbild.

Das Leben ist ein Kurs in Philologie
Wo wir die Zukunft bewegten,
Eine rote Sonne, die sich zur Versammlung neigt
Schmutzige Notizen, goldene Haare.

Das Leben ist ein Donnerstag, der enden würde
In deiner Studentenwohnung,
Vier gelbe Kerzen in der Küche
Nackte Schatten, zerbrochene Teller.

Das Leben ist ein blauer Himmel am Mittag
Als wir aufs Dach gingen
Ein Lied von Extrem, Wäsche auf der Leine
Valencia zwischen weißen Laken.

Das Leben ist die Augen zu schließen, wieder zu lachen
In den Wind zu rufen, uns frei zu fühlen
Das Leben ist sich zu wünschen, wieder geboren zu werden
Allein zu rennen, sich wachsen zu fühlen.

Das Leben ist die Kälte, die ins Gesicht schneidet
Und eine Träne, die die Wangen entzündet
Das Leben ist zu verstehen, dass ich lernen muss
Lernen zu leben
Das Leben ohne dich.

Das Leben ist in die süße Frucht zu beißen
Auf den Stufen des zentralen Marktes
Hoch zu den Herren bis zur Valldigna
Vergessen zu rauchen, laut zu singen.

Das Leben ist ein abgerissenes Haus
Die Serrans-Türme zu überqueren
'Liebe, Humor, Respekt' an der Fassade
Feuer und Schrapnelle in unseren Händen.

Das Leben ist die erste Straßenbahn zu nehmen
Von der Holzbrücke nach Cabanyal
Eine orange Stadt in den Fenstern
Eine Welt im Krieg in müden Augen.

Das Leben ist ein verlassenes Boot
Das wir vor dem Meer fanden
Sich wie zwei Schiffbrüchige am Strand zu fühlen
Der letzte Kuss, den du mir gegeben hast.