Ma Mi...
Serom in quatter col Padola
El Rodolfo, el Gaina e poeu mi
Quatter amis, quatter malnatt
Vegnuu-sù insemma compagn di gatt
Hemm faa la guerra in Albania
Poeu sù in montagna a ciapà i ratt
Negher, todesch de la Wermacht
Mi fan morire domà a pensagh!
Poeu m'hann cataa in d'ona imboscada
Pugn e pesciad e 'na fusilada
Ma mi, ma mi, ma mi
Quaranta dì, quaranta nott
A San Vittor a ciapà i bott
Dormì de can, pien de malann
Ma mi, ma mi, ma mi
Quaranta dì, quaranta nott
Sbattuu de sù, sbattuu de giò
Mi son de quei che parlen nò!
El Commissario ieri mattina
El m'ha mandaa a ciamà lì per lì
Noi siamo qui, non sente alcun-
El me diseva 'sto brutt teron!
El me diseva - i tuoi compari
Nui li pigliasse senza di te
Ma se parlasse io firmo qua
Il tuo condono: La libertà!
Tu si' 'nu fesso se sei contento
Di stare solo chiuso acca ddentro
Ma mi, ma mi, ma mi
Quaranta dì, quaranta nott
A San Vittor a ciapà i bott
Dormì de can, pien de malann
Ma mi, ma mi, ma mi
Quaranta dì, quaranta nott
Sbattuu de sù, sbattuu de giò
Mi son de quei che parlen nò!
Son saraa sù in 'sta ratera
Piena de nebbia, de fregg e de scur
Sotta a 'sti mur passen i tramm
Frecass e vita del mè Milan
El coeur se streng, venn giò la sira
Me senti mal, e stoo minga in pee
Cucciaa in sul lett in d'on canton
Me par de vess propri nissun!
L'è pegg che in guera stà su la terra
La libertà la var 'na spiada!
Ma mi, ma mi, ma mi
Quaranta dì, quaranta nott
A San Vittor a ciapà i bott
Dormì de can, pien de malann
Ma mi, ma mi, ma mi
Quaranta dì, quaranta nott
Sbattuu de sù, sbattuu de giò
Mi son de quei che parlen nò!
Mi parli no!
Ma Mi...
Serom dans le coin de Padola
Rodolfo, Gaina et puis moi
Quatre amis, quatre malfrats
On s'est levés ensemble, compagnons de chat
On a fait la guerre en Albanie
Puis en montagne à choper des rats
Noirs, allemands de la Wermacht
Ils me font crever rien qu'à y penser !
Puis ils m'ont chopé dans une embuscade
Coup de poing et fusilada
Mais moi, mais moi, mais moi
Quarante jours, quarante nuits
À San Vittore à prendre des coups
Dormir comme un chien, plein de maladies
Mais moi, mais moi, mais moi
Quarante jours, quarante nuits
Bousculé en haut, bousculé en bas
Je suis de ceux qui ne parlent pas !
Le Commissaire hier matin
Il m'a fait appeler sur le champ
Nous sommes ici, on n'entend rien-
Il me disait ce sale terron !
Il me disait - tes comparses
On les prendrait sans toi
Mais si je parle, je signe ici
Ton pardon : La liberté !
T'es qu'un con si t'es content
De rester seul enfermé ici
Mais moi, mais moi, mais moi
Quarante jours, quarante nuits
À San Vittore à prendre des coups
Dormir comme un chien, plein de maladies
Mais moi, mais moi, mais moi
Quarante jours, quarante nuits
Bousculé en haut, bousculé en bas
Je suis de ceux qui ne parlent pas !
Je suis coincé dans cette galère
Pleine de brouillard, de froid et d'obscurité
Sous ces murs passent les tramways
Froid et vie de mon Milan
Le cœur se serre, vient le soir
Je me sens mal, et je ne suis pas debout
Couché sur le lit dans un coin
J'ai l'impression d'être vraiment personne !
C'est pire qu'en guerre d'être sur terre
La liberté vaut une piqûre !
Mais moi, mais moi, mais moi
Quarante jours, quarante nuits
À San Vittore à prendre des coups
Dormir comme un chien, plein de maladies
Mais moi, mais moi, mais moi
Quarante jours, quarante nuits
Bousculé en haut, bousculé en bas
Je suis de ceux qui ne parlent pas !
Ne me parle pas !