Joana
Vine, vine, padrineta
Que està fosca sa saleta
Ses parets estan adormides
I ses plantes tornen grises
A darrere ses cortines
Vine a seure a sa camilla
A mirar fotografies
A contar una altra vegada
Ses històries de quan eres nina
Vine, vine, padrineta
Fesmos sopa calenteta
Posarem flors a sa taula
Mantells blancs brodats amb randa
Vendrà es patge del rei negre
Menjarem gelat de fruita fresca
Vine, vine, padrineta, vine una estoneta
Però no surts d'entre ses ombres
Sa saleta encara es fosca
I dels ulls me brollen llàgrimes
Si no vens, ai, padrineta
Joana
Vine, vine, madrecita
Que está oscura la salita
Las paredes están adormecidas
Y las plantas se vuelven grises
Detrás de las cortinas
Ven a sentarte en la camilla
A mirar fotografías
A contar otra vez
Las historias de cuando eras niña
Vine, vine, madrecita
Hagamos sopa calentita
Pondremos flores en la mesa
Manteles blancos bordados con encaje
Vendrá el paje del rey negro
Comeremos helado de fruta fresca
Ven, ven, madrecita, ven un ratito
Pero no sales de entre las sombras
La salita aún está oscura
Y de los ojos me brotan lágrimas
Si no vienes, ay, madrecita
Escrita por: Adriá Arbona