Tinc Una Mania Inconfessable
Tinc una mania inconfessable
I és que m'encanta capbussar-me
En els teus ulls,
Tocar-te en silenci,
Besar-te lentament
Per tot el cos.
L'alba ens sorprén
Mirant-nos tendrament.
Després de la batalla
Sempre ve la calma:
Des del teu llit
Tot sembla diferent.
Tinc una mania incontrolable
I és que m'agrada mossegar-te
En el bescoll,
Ficar-te les mans
Per dins de la brusa,
Jugar amb els teus pits.
I arrancar els botons
Dels teus pantalons,
Amb tan poca destresa
Que rodolem per terra
Com si fórem
Dos gladiadors.
Ja no aguante més,
Vaig a rebentar,
Sent calfreds per
La columna vertebral.
Quina sensació
D'immortalitat!
Com si tan sols existírem
En el món nosaltres dos,
Com si acariciara els núvols
Amb les mans
Sent una alegria irreprimible
Cada vegada que em desperte
Al teu costat
I em ve a la memòria
La nit increïble
Que se n'ha anat volant.
Isc al carrer,
Camine entre la gent,
És hora de somriure,
És el moment d'escriure
Cançons que parlen
Del present...
I Have An Unconfessable Mania
I have an unconfessable mania
And it's that I love to dive
Into your eyes,
Touch you in silence,
Kiss you slowly
All over your body.
The dawn surprises us
Looking at each other tenderly.
After the battle
Calm always comes:
From your bed
Everything seems different.
I have an uncontrollable mania
And it's that I like to nibble you
On the neck,
Put my hands
Inside your blouse,
Play with your breasts.
And unbutton
Your pants,
With such little skill
That we roll on the floor
As if we were
Two gladiators.
I can't take it anymore,
I'm going to explode,
Feeling chills down
My spine.
What a sensation
Of immortality!
As if only we existed
In the world,
As if I caressed the clouds
With my hands.
Feeling an irrepressible joy
Every time I wake up
By your side
And the incredible night
That has flown by
Comes to my memory.
Out in the street,
I walk among the people,
It's time to smile,
It's the moment to write
Songs that speak
Of the present...