Tinc Una Mania Inconfessable
Tinc una mania inconfessable
I és que m'encanta capbussar-me
En els teus ulls,
Tocar-te en silenci,
Besar-te lentament
Per tot el cos.
L'alba ens sorprén
Mirant-nos tendrament.
Després de la batalla
Sempre ve la calma:
Des del teu llit
Tot sembla diferent.
Tinc una mania incontrolable
I és que m'agrada mossegar-te
En el bescoll,
Ficar-te les mans
Per dins de la brusa,
Jugar amb els teus pits.
I arrancar els botons
Dels teus pantalons,
Amb tan poca destresa
Que rodolem per terra
Com si fórem
Dos gladiadors.
Ja no aguante més,
Vaig a rebentar,
Sent calfreds per
La columna vertebral.
Quina sensació
D'immortalitat!
Com si tan sols existírem
En el món nosaltres dos,
Com si acariciara els núvols
Amb les mans
Sent una alegria irreprimible
Cada vegada que em desperte
Al teu costat
I em ve a la memòria
La nit increïble
Que se n'ha anat volant.
Isc al carrer,
Camine entre la gent,
És hora de somriure,
És el moment d'escriure
Cançons que parlen
Del present...
Tengo una manía inconfesable
Tengo una manía inconfesable
Y es que me encanta sumergirme
En tus ojos,
Tocarte en silencio,
Besarte lentamente
Por todo el cuerpo.
El alba nos sorprende
Mirándonos tiernamente.
Después de la batalla
Siempre viene la calma:
Desde tu cama
Todo parece diferente.
Tengo una manía incontrolable
Y es que me gusta morderte
En el cuello,
Meter mis manos
Por dentro de la blusa,
Jugar con tus pechos.
Y arrancar los botones
De tus pantalones,
Con tan poca destreza
Que rodamos por el suelo
Como si fuéramos
Dos gladiadores.
Ya no aguanto más,
Voy a estallar,
Siento escalofríos por
La columna vertebral.
¡Qué sensación
De inmortalidad!
Como si solo existiéramos
En el mundo nosotros dos,
Como si acariciara las nubes
Con las manos.
Siento una alegría incontenible
Cada vez que despierto
A tu lado
Y me viene a la memoria
La noche increíble
Que se ha ido volando.
Salgo a la calle,
Camino entre la gente,
Es hora de sonreír,
Es el momento de escribir
Canciones que hablen
Del presente...