Amb Tots Els Petits Vicis
Amb tots els petits vicis
adult et consideren
i com qui deixa ploure
vas traspassant els límits
de més de tres edats.
Com és l'absurd qui mata
i mai a qui voldries,
com que no veus el canvi,
com passen tantes coses
sense que t'ho consulten.
Et creus, oh miserable,
que el temps ja no existeix.
Podries ser ja pare,
si molt t'obliguen penses,
et mires a l'espill
i sempre et veus més lleig.
Que no ha passat la vida
d'adolescent et sembla;
amb tots els petits vicis
la sents molt més present.
Et creus, oh miserable,
que el temps ja no existeix.
A mort ací és la vida
d'una manera lenta,
i lluites junt amb altres
i et negues a mil coses
i sempre et sembla poc.
Com és l'absurd qui mata
i mai a qui voldries,
com que no veus el canvi,
com passen tantes coses
sense que t'ho consulten.
Et creus, oh miserable,
que el temps ja no existeix.
Con Todos Los Pequeños Vicios
Con todos los pequeños vicios
los adultos te consideran
y como quien deja llover
vas traspasando los límites
de más de tres edades.
Cómo es absurdo quien mata
y nunca a quien quisieras,
como no ves el cambio,
cómo pasan tantas cosas
sin consultarte.
Te crees, oh miserable,
que el tiempo ya no existe.
Podrías ser ya padre,
si mucho te obligan piensas,
te miras en el espejo
y siempre te ves más feo.
Que no ha pasado la vida
de adolescente te parece;
con todos los pequeños vicios
la sientes mucho más presente.
Te crees, oh miserable,
que el tiempo ya no existe.
A muerte aquí es la vida
de una manera lenta,
y luchas junto con otros
y te niegas a mil cosas
y siempre te parece poco.
Cómo es absurdo quien mata
y nunca a quien quisieras,
como no ves el cambio,
cómo pasan tantas cosas
sin consultarte.
Te crees, oh miserable,
que el tiempo ya no existe.