Amb Tots Els Petits Vicis

Con Todos Los Pequeños Vicios

Amb Tots Els Petits Vicis

Con todos los pequeños viciosAmb tots els petits vicis
los adultos te consideranadult et consideren
y como quien deja lloveri com qui deixa ploure
vas traspasando los límitesvas traspassant els límits
de más de tres edades.de més de tres edats.
Cómo es absurdo quien mataCom és l'absurd qui mata
y nunca a quien quisieras,i mai a qui voldries,
como no ves el cambio,com que no veus el canvi,
cómo pasan tantas cosascom passen tantes coses
sin consultarte.sense que t'ho consulten.
Te crees, oh miserable,Et creus, oh miserable,
que el tiempo ya no existe.que el temps ja no existeix.
Podrías ser ya padre,Podries ser ja pare,
si mucho te obligan piensas,si molt t'obliguen penses,
te miras en el espejoet mires a l'espill
y siempre te ves más feo.i sempre et veus més lleig.
Que no ha pasado la vidaQue no ha passat la vida
de adolescente te parece;d'adolescent et sembla;
con todos los pequeños viciosamb tots els petits vicis
la sientes mucho más presente.la sents molt més present.
Te crees, oh miserable,Et creus, oh miserable,
que el tiempo ya no existe.que el temps ja no existeix.
A muerte aquí es la vidaA mort ací és la vida
de una manera lenta,d'una manera lenta,
y luchas junto con otrosi lluites junt amb altres
y te niegas a mil cosasi et negues a mil coses
y siempre te parece poco.i sempre et sembla poc.
Cómo es absurdo quien mataCom és l'absurd qui mata
y nunca a quien quisieras,i mai a qui voldries,
como no ves el cambio,com que no veus el canvi,
cómo pasan tantas cosascom passen tantes coses
sin consultarte.sense que t'ho consulten.
Te crees, oh miserable,Et creus, oh miserable,
que el tiempo ya no existe.que el temps ja no existeix.