Diré Del Vell Foc I de L'aigua
Diré del vell foc i de l'aigua.
Si crema molt la neu,
glaçava més la flama.
Diré de 1'espasa i de l'aigua.
Si m'ha ferit la font,
em guarirà l'espasa.
Diré de l'ocell i de l'aigua.
Si llum de cims al riu,
fosca de terra l'ala.
Diré de la rosa i de l'aigua:
la mort de la mar fa
la flor més perdurable.
Diré dels meus ulls i de l'aigua.
Si tot ho mira el llac,
jo tinc les nines blanques.
Dic la pluja, la pluja, la pluja clara
i el plor de l'endinsat
sense retorn per l'aigua.
Dic el nom del no-res
enllà dels fons de l'aigua.
Diré Del Vell Foc I de L'aigua
Diré del antiguo fuego y del agua.
Si la nieve quema mucho,
la llama helaba más.
Diré de la espada y del agua.
Si el manantial me ha herido,
la espada me sanará.
Diré del ave y del agua.
Si la luz de las cumbres en el río,
oscurece el ala de la tierra.
Diré de la rosa y del agua:
la muerte del mar hace
la flor más perdurable.
Diré de mis ojos y del agua.
Si todo lo mira el lago,
yo tengo las muñecas blancas.
Digo la lluvia, la lluvia, la lluvia clara
y el llanto del sumergido
sin retorno por el agua.
Digo el nombre del no-ser
más allá de los fondos del agua.