I Després de Creure Tant
I després de creure tant
t'arribaren tots els dubtes.
Tenia raó el filòsof:
pressuposa la certesa
el mateix fet de dubtar.
Els ulls no se t'han cansat
ni et fan nosa les paraules.
Qui podria endevinar-te
de quin amor moriràs,
si mai no et deixes mirar.
La immensa gerra d'oblits
cada vegada és més plena:
malaguanyat el país
que no es pren la gran faena
de lluitar contra l'oblit.
Perquè em feres tant de cas
aquella estúpida nit,
quan més mal jo m'he trobat
és quan més bé m'he sentit,
perquè em feres tan de cas.
Capbussat en tu mateix,
no passa encara el passat.
No has sabut què són els llavis
fins que no has volgut besar
i els llavis no els has trobat.
I després de creure tant...
Después de Creer Tanto
Y después de creer tanto
llegaron todas las dudas.
Tenía razón el filósofo:
la certeza presupone
el mismo hecho de dudar.
Tus ojos no se han cansado
ni te molestan las palabras.
¿Quién podría adivinarte
de qué amor morirás,
si nunca te dejas mirar?
La inmensa jarra de olvidos
cada vez está más llena:
desaprovechado el país
que no se toma la gran tarea
de luchar contra el olvido.
Porque me hiciste tanto caso
aquella estúpida noche,
cuanto peor me he sentido
es cuando mejor me he sentido,
porque me hiciste tanto caso.
Sumergido en ti mismo,
el pasado aún no pasa.
No has sabido qué son los labios
hasta que no has querido besar
y los labios no los has encontrado.
Y después de creer tanto...