L'única Seguretat
L'única seguretat,
l'arrelament dels meus dubtes,
ve potent quan tu te'n vas,
tant si t'ho creus com si dubtes.
Content tornaria a ser
el xiquet que va jugant,
absent, pel mig del carrer,
d'aquell meu carrer d'abans.
Carrer on jugàvem tots,
els més menuts i els més grans,
carrer de terra i de pols,
que així era el carrer Blanc.
Tinc necessitat d'amor,
cada día al meu costat,
de saber que tu em fas cas
i que no et perdré cantant.
Que el treball quotidià
de trobar unes paraules
que diguen exacte i clar
el que jo sent junt amb altres,
no vull que em puga trencar
el goig d'haver-te trobat
un dia ja fa molts anys
a la ciutat bruta i plana.
Octubre em porta records
que si estic sol em fan mal:
el temps rosega constant
els millors anhels del cor.
Com sempre que vas al lloc
on et varen fer possible,
jo t'escric una cançó
que és, potser, incomprensible.
L'única seguretat,
l'arrelament dels meus dubtes,
ve potent quan tu te'n vas,
tant si t'ho creus com si dubtes.
La única Seguridad
La única seguridad,
el arraigo de mis dudas,
vuelve poderosa cuando te vas,
tanto si lo crees como si dudas.
Contento volvería a ser
el niño que va jugando,
ausente, por en medio de la calle,
de aquella calle de antes.
Calle donde jugábamos todos,
los más pequeños y los más grandes,
calle de tierra y de polvo,
que así era la calle Blanc.
Tengo necesidad de amor,
cada día a mi lado,
de saber que me haces caso
y que no te perderé cantando.
Que el trabajo cotidiano
de encontrar unas palabras
que digan exacta y claramente
lo que yo siento junto con otros,
no quiero que pueda romper
la alegría de haberte encontrado
un día ya hace muchos años
en la ciudad sucia y llana.
Octubre me trae recuerdos
que si estoy solo me duelen:
el tiempo roe constantemente
los mejores anhelos del corazón.
Como siempre que vas al lugar
donde te hicieron posible,
yo te escribo una canción
que es, quizás, incomprensible.
La única seguridad,
el arraigo de mis dudas,
vuelve poderosa cuando te vas,
tanto si lo crees como si dudas.