395px

La Mar Respira Calma

Raimon

La Mar Respira Calma

Va morint-se la llum
en un plor de gavines.
L'últim sol de la tarda
besa els llavis de l'aigua.

Al mur blanc dibuixada
l'ombra de la llimera.
El llebeig despentina
el pentinat dels arbres.

La mar respira calma.
La mar respira calma.

Els colors ja cansats
desitjaven nit clara.
Per ponent s'atansaven
núvols a la muntanya.

Pels camins vells de l'aire
amples ales es perden.
On s'amaga la música
cel i terra s'abracen.

La mar respira calma.
La mar respira calma.

Han callat lentament
les veus vives del vespre.
M'he sentit fet de vent,
de lleus hores mandroses.

He palpat la mirada
que llegia la pàgina
del quadern del meu viure
que ara ha estat arrencada.

La mar respira calma.
La mar respira calma.

La Mar Respira Calma

Se va apagando la luz
en un llanto de gaviotas.
El último sol de la tarde
besa los labios del agua.

En el muro blanco dibujada
la sombra del limonero.
El suave viento despeina
el peinado de los árboles.

El mar respira calma.
El mar respira calma.

Los colores ya cansados
deseaban noche clara.
Por poniente se acercaban
nubes a la montaña.

Por los viejos caminos del aire
anchas alas se pierden.
Donde se esconde la música
cielo y tierra se abrazan.

El mar respira calma.
El mar respira calma.

Han callado lentamente
las voces vivas del atardecer.
Me he sentido hecho de viento,
de leves horas perezosas.

He palpado la mirada
que leía la página
del cuaderno de mi vivir
que ahora ha sido arrancada.

El mar respira calma.
El mar respira calma.

Escrita por: Raimon