395px

Lector de Poesía

Raimon

Lector de Poesia

Ja no hi ha núvols en pantalons
ni l'abril és el mes més cruel.
I si dorms no veuràs res de res.
Sílvia no ha tingut mai records
i els amants sempre són diferents.

Oblides que oblides cada dia.
Cada dia oblides que oblides.

No es veu el turista de crepuscles.
De la pàtria ningú no es cansa.
I els infants no travessen carrers
amb voluntat de fugir de casa.
Qui vol viure ara en els pronoms?

Oblides que oblides cada dia.
Cada dia oblides que oblides.

Si t'il·lumines d'immens no et veuen.
Són mesquins alguns i algunes coses.
Ara el món mostra menys pietat.
Plou a ciutat, no plora el meu cor.
Llibertat, on escriuré el teu nom?

Oblides que oblides cada dia.
Cada dia oblides que oblides.

Lector de Poesía

Ya no hay nubes en pantalones
ni abril es el mes más cruel.
Y si duermes no verás nada de nada.
Silvia nunca ha tenido recuerdos
y los amantes siempre son diferentes.

Olvidas que olvidas cada día.
Cada día olvidas que olvidas.

No se ve al turista de crepúsculos.
De la patria nadie se cansa.
Y los niños no cruzan calles
con ganas de escapar de casa.
¿Quién quiere vivir ahora en los pronombres?

Olvidas que olvidas cada día.
Cada día olvidas que olvidas.

Si te iluminas de inmenso no te ven.
Algunas cosas y personas son mezquinas.
Ahora el mundo muestra menos piedad.
Llueve en la ciudad, no llora mi corazón.
¿Libertad, dónde escribiré tu nombre?

Olvidas que olvidas cada día.
Cada día olvidas que olvidas.

Escrita por: Raimon