Benvinguts Al Cul Del Riu
La fundació suïcida determina
Que la solitud ens dóna la mesura de les coses
Una dona feliç, segura de si mateixa
Se'n riu del gran hipnotitzador,
Nosaltres tenim la clau de volta, diu,
Ens han criat per a això
Benvinguts al cul del riu,
On fot fred a l'hivern I calor a l'estiu
Benvinguts al cul del riu,
Sigui hivern, sigui estiu
El senyor de les taronges diu:
- Amaniu amb utopia una mica de misèria
I tindreu una religió
I el final de la nit esdevé l'aparador
D'aquells que no se'n surten de dia
I el principi del final eś descobrir
Que allò que tant anhelaves no arribarà mai
Benvinguts al cul del riu,
On fot fred a l'hivern I calor a l'estiu
Benvinguts al cul del riu,
Sigui hivern, sigui estiu
Percalmar(el)lament
Pugem en aquest cap de marge
Fabulós, fastuós, rutilant
Bienvenidos Al Final Del Río
La fundación suicida determina
Que la soledad nos da la medida de las cosas
Una mujer feliz, segura de sí misma
Se ríe del gran hipnotizador
Nosotros tenemos la llave maestra, dice
Nos han criado para esto
Bienvenidos al final del río
Donde hace frío en invierno y calor en verano
Bienvenidos al final del río
Ya sea invierno, ya sea verano
El señor de las naranjas dice:
- Amen con utopía un poco de miseria
Y tendrán una religión
Y el final de la noche se convierte en el escaparate
De aquellos que no salen de día
Y el principio del fin es descubrir
Que lo que tanto anhelabas nunca llegará
Bienvenidos al final del río
Donde hace frío en invierno y calor en verano
Bienvenidos al final del río
Ya sea invierno, ya sea verano
Para calmar el lamento
Subimos en este cabo de margen
Fabuloso, fastuoso, reluciente