El Calavera
Passà la frontera al maleter
D'un mercedes verd I atrotinat,
La primera nit en un caixer,
La següent sota el pont de la ciutat.
La tercera pensà amb el camí fet,
I la quarta somià en com desfe'l;
Mentre remugaven els budells
Llamps I trons feien baixar el cel.
La nit empara els cecs
I les tempestes els lladres,
No hi ha pany si és prou l'afany.
I d'aquesta manera
Aprengué, el calavera,
A saltar parets I a obrir candaus.
La cinquena nit també plogué,
L'adrenalina prou té el seu encant.
El seu sisè camí no se n'estigué
I perdé la por del debutant.
La setena nit es va confiar
I en sortir, arraulit I panteixant,
Davant la reixa humida d'aquell forn de pa,
Dos gendarmes I el blau llampegant.
La nit empara els cecs
I les tempestes els lladres,
No hi ha pany si és prou l'afany.
I d'aquesta manera
Aprengué, el calavera,
A saltar parets I a obrir candaus.
Entrà a comissaria emmanillat,
Remugant dins un cotxe cel·lular.
La primera nit no va dormir re,
I el vespre següent ja era al carrer.
La nit empara els cecs
I les tempestes els lladres,
No hi ha pany si és prou l'afany.
I d'aquesta manera
Va fent el calavera,
Saltant parets I obrint candaus.
El Calavera
Pasó la frontera en el maletero
De un mercedes verde y maltrecho,
La primera noche en un cajero,
La siguiente bajo el puente de la ciudad.
La tercera pensó en el camino recorrido,
Y la cuarta soñó en cómo deshacerlo;
Mientras los estómagos rumiaban,
Relámpagos y truenos hacían bajar el cielo.
La noche ampara a los ciegos
Y las tormentas a los ladrones,
No hay cerradura si hay suficiente empeño.
Y de esta manera
Aprendió, el calavera,
A saltar paredes y a abrir candados.
La quinta noche también llovió,
La adrenalina tiene su encanto.
Su sexto camino no se detuvo
Y perdió el miedo del principiante.
La séptima noche se confió
Y al salir, agazapado y jadeante,
Frente a la reja húmeda de aquella panadería,
Dos gendarmes y el azul destellante.
La noche ampara a los ciegos
Y las tormentas a los ladrones,
No hay cerradura si hay suficiente empeño.
Y de esta manera
Aprendió, el calavera,
A saltar paredes y a abrir candados.
Entró a la comisaría esposado,
Rumiando dentro de un coche celular.
La primera noche no durmió nada,
Y la siguiente tarde ya estaba en la calle.
La noche ampara a los ciegos
Y las tormentas a los ladrones,
No hay cerradura si hay suficiente empeño.
Y de esta manera
Va haciendo el calavera,
Saltando paredes y abriendo candados.