395px

Gozos de la Madre de Dios del Claustro

Roger Mas

Goigs De La Mare De Déu Del Claustre

Puix tant amor ens teniu
Per ser la nostra patrona:
De la ciutat de solsona
Els vostres fills protegiu.

Quan la terra a l'aspre jou
Del pecat quedà lligada
Per no veure-us profanada
Us amaguen dins d'un pou.
Dels claustres on el teniu
Tothom el títol us dóna...

Un dia anant-hi a jugar
Un nen en ses aigües queia;
Sa mare que mort el creia,
Així el va sentir cridar:
- Mareta, no us afligiu,
Que ja tinc qui ajuda em dóna...

Els monjos I els habitants,
Corrent-hi tots de seguida,
Encara el troben amb vida
En vostres sagrades mans.
A la imatge, que els somriu,
Claror una llàntia dóna
De la ciutat de solsona
Els vostres fills protegiu.

Sens cap núvol al cel blau
Un gran tro causa sorpresa,
I queda la llàntia encesa
Per un llamp que del cel cau.
Aquest fet tan expressiu
El vostre poder pregona
De la ciutat de solsona
Els vostres fills protegiu.

Puix tant amor ens teniu
Per ser la nostra patrona:
De la ciutat de solsona
Els vostres fills protegiu.

Gozos de la Madre de Dios del Claustro

Porque tanto amor nos tenéis
Por ser nuestra patrona:
De la ciudad de Solsona
A vuestros hijos protegéis.

Cuando la tierra en el áspero yugo
Del pecado quedó atada
Para no veros profanada
Os esconden dentro de un pozo.
De los claustros donde os tenéis
Todos os dan el título...

Un día yendo a jugar
Un niño en sus aguas caía;
Su madre que muerto creía,
Así lo escuchó llamar:
- Mamita, no os angustiéis,
Que ya tengo quien ayuda me da...

Los monjes y los habitantes,
Corriendo todos de inmediato,
Aún lo encuentran con vida
En vuestras sagradas manos.
A la imagen, que les sonríe,
Claridad una lámpara da
De la ciudad de Solsona
A vuestros hijos proteged.

Sin ninguna nube en el cielo azul
Un gran trueno causa sorpresa,
Y queda la lámpara encendida
Por un rayo que del cielo cae.
Este hecho tan expresivo
Vuestro poder proclama
De la ciudad de Solsona
A vuestros hijos proteged.

Porque tanto amor nos tenéis
Por ser nuestra patrona:
De la ciudad de Solsona
A vuestros hijos protegéis.

Escrita por: