La Ciutat De L'Astoret
Començava l'estiu I vaig caure en
El regne de la clemàtide vidalba
El vent ondulava el gra I reproduïa
El so de la serp verda en arrossegar
El seu cos sobre el formigó
Guaiteu les meves arrels:
Lliga'm les mans,
Eixuga't la suor,
Dóna-li un descans al dit acusador,
Res no és com abans del transmutador
L'astoret no ens ha vist
I està dret a la roca d'esquist,
Si algun indiscret alça el pont llevadís
Entrarem al poblet duent posats els esquís
Guaita les meves arrels: Són la meva presó
Guaita la meva presó: Són les meves arrels
Guaita les meves arrels: Són un parc d'atraccions.
Guaita aquest parc d'atraccions: Són les meves arrels.
Ningú no n'ha obert el candau: No era tancat amb clau.
Guaita un espai infinit sense moure ni un dit
Som en un migdia d'estiu
I no hi ha ocell fent piu–piu,
M'està tornant boig aquesta fortor de pi,
Em tapen els ulls calces de setí
La Ciudad De La Astoret
Comenzaba el verano y caí en
El reino de la clemátide blanca
El viento ondeaba el trigo y reproducía
El sonido de la serpiente verde arrastrándose
Por encima del concreto
Observa mis raíces:
Átame las manos,
Sécate el sudor,
Dale un descanso al dedo acusador,
Nada es como antes del transmutador
La astoret no nos ha visto
Y está de pie en la roca de esquisto,
Si algún indiscreto levanta el puente levadizo
Entraremos al pueblito llevando puestos los esquís
Observa mis raíces: Son mi prisión
Observa mi prisión: Son mis raíces
Observa mis raíces: Son un parque de atracciones.
Observa este parque de atracciones: Son mis raíces.
Nadie ha abierto el candado: No estaba cerrado con llave.
Observa un espacio infinito sin mover ni un dedo
Estamos en un mediodía de verano
Y no hay pájaros piando,
Me está volviendo loco este hedor a pino,
Me tapan los ojos calcetines de seda