Mentides
M’he aixecat xop de neguit
I he anat dalt del turó
No era de dia ni era de nit
En un cel tornassolat
Despullats de vanitat
Hem volat des del turó
I aquesta nit, des d’allà dalt
He vist que no es feia fosc
Però també he sabut
Que no era pas veritat
M’he sentit, oh, tan petit
Buscant l’arrel de la por
No era de dia ni era de nit
No vull més tornar a aterrar
Vull volar set cels enllà
I oblidar l’antic turó
Però aquesta nit, des d’allà dalt
He vist que no es feia fosc
I també he sabut
Que no era pas veritat
Tot el que he vist era mentida
Però m’ha agradat
Mentiras
Me levanté empapado de angustia
Y fui arriba de la colina
No era de día ni era de noche
En un cielo irisado
Desnudos de vanidad
Hemos volado desde la colina
Y esta noche, desde allá arriba
Vi que no se hacía oscuro
Pero también supe
Que no era verdad
Me sentí, oh, tan pequeño
Buscando la raíz del miedo
No era de día ni era de noche
No quiero más volver a aterrizar
Quiero volar siete cielos más allá
Y olvidar la antigua colina
Pero esta noche, desde allá arriba
Vi que no se hacía oscuro
Y también supe
Que no era verdad
Todo lo que vi era mentira
Pero me gustó