Plus Ultra
Allà d'allà de l'espai
He vist somriure una estrella
Perduda en lo front del cel
Com espiga en temps de sega
Com al pregon de l'afrau
Una efímera lluerna
Estrelleta –jo li he dit
De la mar cerúlea gemma
¿De les flors de l'alt verger
Series tu la darrera?
No só la darrera, no
No só més que una llanterna
De la porta del jardí
Que creies tu la frontera
És sols lo començament
Lo que prenies per terme
L'univers és infinit
Pertot acaba I comença
I ençà, enllà, amunt I avall
La immensitat és oberta
I a on tu veus lo desert
Eixams de mons formiguegen
Más Allá
Allá más allá del espacio
He visto sonreír a una estrella
Perdida en el frente del cielo
Como espiga en tiempos de siega
Como en el pregón del engaño
Una efímera luciérnaga
Estrellita -le he dicho
De la mar azulada gema
¿De las flores del alto vergel
Serás tú la última?
No soy la última, no
No soy más que una linterna
De la puerta del jardín
Que creías tú la frontera
Es solo el comienzo
Lo que tomabas por término
El universo es infinito
Por todas partes termina y comienza
Y acá, allá, arriba y abajo
La inmensidad está abierta
Y donde tú ves el desierto
Enjambres de mundos hormiguean