Si El Mar Tingués Baranes
Si el mar tingués baranes
I el tomb del cel mollons
Prou sabria on cercar-te
Mes no hi vindria, no
Si pogués posar en gàbia
El plomatge del foc
Si el vent tingués andanes
Brides I estrep el cor
Si pogués alçar tanques
Al jardí de l’amor
Prou sabria on cercar-te
Mes no hi vindria, no
No ho sents? S’obren les portes
Portes I porticons
La pluja trenca ribes
Finestres I balcons!
I és aquí on et cerco
No sé per què ni com
Dins la nit esmolada
Com la tempesta el torb
Pel mar sense baranes
Pel cel sense mollons
Si El Mar Tuviera Barrotes
Si el mar tuviera barrotes
Y el cielo vueltas
Sabría dónde buscarte
Pero no vendría, no
Si pudiera poner en jaula
El plumaje del fuego
Si el viento tuviera senderos
Bridas y estrepara el corazón
Si pudiera levantar cercas
En el jardín del amor
Sabría dónde buscarte
Pero no vendría, no
¿No lo sientes? Se abren las puertas
Puertas y postigos
La lluvia rompe ribetes
Ventanas y balcones
Y aquí es donde te busco
No sé por qué ni cómo
En la noche afilada
Como la tormenta el turbio
Por el mar sin barrotes
Por el cielo sin vueltas