Les Creus Vermelles
Les creus vermelles es bellugan dins l'horror
de cossos morts, cossos ferits, cares de por
quie sembren el camí
Quina batalla, quina lluita, quin valor.
Quantes medalles al pit del guanyador.
Només trenta mil morts al camp de l'honor
que ja no tornaran a veure sortir el sol.
Les creus vermelles s'han andut ja l'últim cos,
ara és la feina de les mosques i la pols
borrartots els records.
Records d'uns homes que pensaven ser els millors
que a la batalla es lliurarien de la mort,
com d'altres somiadors
que al camp de l'honor
jamai mes tornaran a veure sortir el sol.
Quina festa
fan els corbs revolant,
sobre els réstes
d'aquell grup de soldats
que somiaven ...
The Red Crosses
The red crosses move in the horror
of dead bodies, wounded bodies, faces of fear
to pave the way
What a battle, what a fight, what courage.
How many medals on the winner's chest.
Only thirty thousand dead on the field of honor
who will never see the sun rise again.
The red crosses have already walked the last body,
now it's the job of flies and dust
to erase all memories.
Memories of men who thought they were the best
who would escape death in battle,
like other dreamers
who on the field of honor
will never see the sun rise again.
What a party
the crows are having,
hovering over the remains
of that group of soldiers
who dreamed...