Deixem la Ciutat
Deixem la ciutat
Aquesta ens queda gran
No veig el cel, no veig estels
Deixem la ciutat
Escapa, vine amb mi
Fora d'ací, d'aquest trist niu
I no caurem sense tu
I no creurem sense tu
Sense tu
Matins nuvolats
Disfresses de l'hivern
Paren el temps per descansar
Ja no ens queda inspiració
Per què no n'aprenem?
Per què no deixem de suportar el temps?
Tristes melodies impregnant
Tot allò que passa al teu voltant
El respirar tan sols és
És la recompensa
Deixem la ciutat
Deixem la ciutat
Escapa, vine amb mi
Escapa, vine amb mi
Escapa, vine am mi!
Em sent com el prota
D'algun llibre de Kafka
Com la gota que colma el got
Fora del meu lloc
Fora de l'atmòsfera
Com si juntares gel I foc
Brolle el clavegueram
Com si fos un geiser
El gris d'aquesta ciutat
No em deixa créixer
Do re mi fa sol
Per damunt de l'asflat
Ritmes pel carrer
I música per créixer
Ja no ens queda inspiració
Per què no n'aprenem?
Per què no deixem de suportar el temps?
Tristes melodies impregnant
Tot allò que passa al teu voltant
El respirar tan sols és
És la recompensa
El color obscur de la ciutat
Deixa un olor amarg
Carruatges de metall
Equilibri dins la teva ment
Determina l'actuar
Les paraules ja no ens valen
I així t'ho dic
Ho intentarem
Aquesta nit escaparem
Dejemos la Ciudad
Dejemos la ciudad
Esta nos queda grande
No veo el cielo, no veo estrellas
Dejemos la ciudad
Escapa, ven conmigo
Fuera de aquí, de este triste nido
Y no caeremos sin ti
Y no creeremos sin ti
Sin ti
Mañanas nubladas
Disfraces del invierno
Detienen el tiempo para descansar
Ya no nos queda inspiración
¿Por qué no aprendemos?
¿Por qué no dejamos de soportar el tiempo?
Tristes melodías impregnando
Todo lo que pasa a tu alrededor
El respirar solo es
Es la recompensa
Dejemos la ciudad
Dejemos la ciudad
Escapa, ven conmigo
Escapa, ven conmigo
¡Escapa, ven conmigo!
Me siento como el protagonista
De algún libro de Kafka
Como la gota que colma el vaso
Fuera de mi lugar
Fuera de la atmósfera
Como si juntaras hielo y fuego
Burbujea el alcantarillado
Como si fuera un géiser
El gris de esta ciudad
No me deja crecer
Do re mi fa sol
Por encima del asfalto
Ritmos por la calle
Y música para crecer
Ya no nos queda inspiración
¿Por qué no aprendemos?
¿Por qué no dejamos de soportar el tiempo?
Tristes melodías impregnando
Todo lo que pasa a tu alrededor
El respirar solo es
Es la recompensa
El color oscuro de la ciudad
Deja un olor amargo
Carruajes de metal
Equilibrio dentro de tu mente
Determina el actuar
Las palabras ya no nos valen
Y así te lo digo
Lo intentaremos
Esta noche escaparemos