El Quadre
He despertat
M'he tornat a preguntar
Quin moment he de canviar
Per guanyar el combat
Un dibuix sense perfil
Ni forma ni sentit
Que envaeix el meu desig
Vull pensar com serà
I suraré sobre els meus llenços
Faré nous colors
Per descriure't millor
Eres art en un racó
Pintura amb marc barroc
Mirada d'ulls nuets
Sinònim de pau
Sé que no és convenient el nostre secret
Sé com serà
Diran que sembla que visc obsessionat
Paradigma d'un passat
Buscaré la veritat
Els somriures dibuixats
D'un perfil imaginat
Mira-la, mira-la
T'he deixat núvols blancs i llum
Retocs d'un maquillatge que s'esborrarà
He creat amagat de tot
Un primer esbós per calmar la fera
Sé que no és convenient el nostre secret
Paradigma
I se m'esvara la tinta del roig del cor
I plora el blau dels ulls, la tristor augmenta
I tot es torna negre i decadent
I es difumina, es mescla el paisatge
Amb una boira densa
I pinte un sol al llenç que neteja el fons
El camp es torna verd, moren els marrons
I tornes amb el vent, tot és festa
I sota els teus llençols hi ha una orquestra
T'he vist ballar amb pinzell
T'he vist ballar, qui va furtar els colors al quadre
És músic, és pintor i ara és lladre
Paradigma
Vaig matisant la realitat
Vull pensar que sols ho he imaginat
El Cuadro
He despertado
Me he vuelto a preguntar
En qué momento debo cambiar
Para ganar el combate
Un dibujo sin perfil
Ni forma ni sentido
Que invade mi deseo
Quiero pensar cómo será
Y flotaré sobre mis lienzos
Haré nuevos colores
Para describirte mejor
Eres arte en un rincón
Pintura con marco barroco
Mirada de ojos desnudos
Sinónimo de paz
Sé que no es conveniente nuestro secreto
Sé cómo será
Dirán que parece que vivo obsesionado
Paradigma de un pasado
Buscaré la verdad
Las sonrisas dibujadas
De un perfil imaginado
Mírala, mírala
Te he dejado nubes blancas y luz
Retoques de un maquillaje que se borrará
He creado escondido de todo
Un primer boceto para calmar la fiera
Sé que no es conveniente nuestro secreto
Paradigma
Y se me escapa la tinta del rojo del corazón
Y llora el azul de los ojos, la tristeza aumenta
Y todo se vuelve negro y decadente
Y se difumina, se mezcla el paisaje
Con una niebla densa
Y pinto un sol en el lienzo que limpia el fondo
El campo se vuelve verde, mueren los marrones
Y vuelves con el viento, todo es fiesta
Y bajo tus sábanas hay una orquesta
Te he visto bailar con pincel
Te he visto bailar, quién robó los colores al cuadro
Es músico, es pintor y ahora es ladrón
Paradigma
Voy matizando la realidad
Quiero pensar que solo lo he imaginado