La Lluna
Callar, sentir a dins
Com moren sempre
Les nostres paraules
Volíem explicar-nos
Cansats de naufragar
Dins l'oceà
De gent afortunada
Volíem abraçar-nos
Cremar per diversió
Els nostres cossos joves
Plens de ràbia
Volíem escapar-nos
Mirarem les imperfeccions
Que ens han tocat a cadascú
Les mostrarem
Que vegen que son nostres
I están plenes de màgia
I tornarem a mirar
En la distància la lluna
I que ens ajude a tornar
Tornar de la deriva
Ens tornarem a abraçar
Si la marea ens crida
Descobriré la raó amb tu
Perduts, aïllats de tot
I sempre menyspreem
El que ens envolta
Podríem estimar-nos
Parlarem amb la sensació
D'haver perdut el nord
I així ens agradarem
Mai més podrem admetre
Que ens tanquen dins la gàbia
La Lune
Se taire, sentir au fond
Comment meurent toujours
Nos mots
On voulait se raconter
Fatigués de sombrer
Dans l'océan
Des gens chanceux
On voulait s'enlacer
Brûler pour le fun
Nos corps jeunes
Plein de rage
On voulait s'échapper
On regardera les imperfections
Qui nous ont touchés chacun
On les montrera
Qu'ils voient que c'est à nous
Et qu'elles sont pleines de magie
Et on regardera à nouveau
Au loin la lune
Et qu'elle nous aide à revenir
Revenir de la dérive
On se retrouvera
Si la marée nous appelle
Je découvrirai la raison avec toi
Perdus, isolés de tout
Et on méprise toujours
Ce qui nous entoure
On pourrait s'aimer
On parlera avec la sensation
D'avoir perdu le nord
Et ainsi on s'aimera
Jamais plus on ne pourra admettre
Qu'on nous enferme dans la cage