Volves de Neu
Vine, fora fa fred prepare un te
Descansa l’ànima ferida
I a cada llàgrima una corba en el camí
Parles, la claredat al teu mirar
El nostre món damunt la taula
Hi ha molt d’amor I poques ganes d’arriscar
I sé que algún moment serà
Tornar al teu carrer
Per saber que t’he trobat a faltar com la neu
Des d’aquella finestra mirava
Cada día esperant que tornares
Partir fa menys mal per a qui se’n va
Seguirà, seguirà, seguirà
I a l’alba marxar de nou I així, I així serà
Voler esborrar meridians per tornar
I seguir el teu rastre de llum
Passen, les hores com passen els anys
Hi ha molt de fum I poca flama
Hi ha molt de joc I poques ganes de jugar
Casa, feina I comptes corrents
I una llista que no acaba
Sempre més I amb qui, m‘és igual
I se que algún moment serà
Tornar al teu carrer
Per saber que t’he trobat a faltar com la neu
Vespre vestit, nua la nit
Desobedients, llavis carmí
Des d’aquella finestra mirava
Cada día esperant que tornares
Partir fa menys mal per a qui se’n va
Seguirà, seguirà, seguirà
I a l’alba marxar de nou I així, I així serà
Voler esborrar meridians per tornar
I seguir el teu rastre de llum
Regresas de la Nieve
Vine, afuera hace frío, prepara un té
Descansa el alma herida
Y en cada lágrima una curva en el camino
Hablas, la claridad en tu mirar
Nuestro mundo sobre la mesa
Hay mucho amor y pocas ganas de arriesgar
Y sé que en algún momento será
Volver a tu calle
Para saber que te he echado de menos como la nieve
Desde aquella ventana miraba
Cada día esperando que regreses
Partir duele menos para quien se va
Seguirá, seguirá, seguirá
Y al alba partir de nuevo y así, y así será
Querer borrar meridianos para regresar
Y seguir tu rastro de luz
Pasen las horas como pasan los años
Hay mucho humo y poca llama
Hay mucho juego y pocas ganas de jugar
Casa, trabajo y cuentas corrientes
Y una lista que no termina
Siempre más y con quien, me da igual
Y sé que en algún momento será
Volver a tu calle
Para saber que te he echado de menos como la nieve
Atardecer vestido, desnuda la noche
Desobedientes, labios carmesí
Desde aquella ventana miraba
Cada día esperando que regreses
Partir duele menos para quien se va
Seguirá, seguirá, seguirá
Y al alba partir de nuevo y así, y así será
Querer borrar meridianos para regresar
Y seguir tu rastro de luz