L'Empordà
Nascut entre Blanes i Cadaqués
Molt tocat per la tramuntana
D'una sola cosa pots estar segur
Quan més vell més tocat de l'ala
Sempre deia que a la matinada es mataria
Però cap al migdia anava ben torrat
Somriu I diu que no té pressa
Ningú m'espera allà dalt
I anar a l'infern no m'interessa
És molt més bonic l'empordà
Varen passar ampolles I anys
I en siset encara aguantava
Dormint la mona a la vora del ter
Però ell mai no s'hi tirava
Sempre deia que a la matinada es mataria
Però cap al migdia anava ben torrat
Somriu I diu que no té pressa
Ningú m'espera allà dalt
I anar a l'infern no m'interessa
És molt més bonic l'empordà
Somriu I diu que no té pressa
Ningú m'espera allà dalt
I anar a l'infern no m'interessa
És molt més bonic l'empordà
I quan veig la llum de l'alba
Se'm treuen les ganes de marxar
Potser que avui no es suicidi
Potser ho deixi fins demà
Fins demà
Fins demà
El Empordà
Nacido entre Blanes y Cadaqués
Muy tocado por la tramontana
De una sola cosa puedes estar seguro
Cuanto más viejo más tocado de el ala
Siempre decía que a la madrugada se mataría
Pero hacia el mediodía iba bien tostado
Sonríe I dice que no tiene prisa
Nadie me espera allí arriba
I ir al infierno no me interesa
Es mucho más bonito el Empordà
Pasaron botellas y años
I el Sisset todavía aguantaba
Durmiendo la mona al borde del Ter
Pero él nunca no se tiraba
Siempre decía que a la madrugada se mataría
Pero hacía el mediodía iba bien torrado
Sonríe I dice que no tiene prisa
Nadie me espera allí arriba
I ir al infierno no me interesa
Es mucho más bonito el Empordà
Sonríe I dice que no tiene prisa
Nadie me espera allí arriba
I ir al infierno no me interesa
Es mucho más bonito el Empordà
I cuando veo la luz de el alba
Se me quitan las ganas de irme
Puede que hoy no me suicide
Puede que lo deje hasta mañana
Hasta mañana
Hasta mañana
Escrita por: Adrià Prat Pérez / Roger Pueyo Centelles