L'Empordà
Nascut entre Blanes i Cadaqués
Molt tocat per la tramuntana
D'una sola cosa pots estar segur
Quan més vell més tocat de l'ala
Sempre deia que a la matinada es mataria
Però cap al migdia anava ben torrat
Somriu I diu que no té pressa
Ningú m'espera allà dalt
I anar a l'infern no m'interessa
És molt més bonic l'empordà
Varen passar ampolles I anys
I en siset encara aguantava
Dormint la mona a la vora del ter
Però ell mai no s'hi tirava
Sempre deia que a la matinada es mataria
Però cap al migdia anava ben torrat
Somriu I diu que no té pressa
Ningú m'espera allà dalt
I anar a l'infern no m'interessa
És molt més bonic l'empordà
Somriu I diu que no té pressa
Ningú m'espera allà dalt
I anar a l'infern no m'interessa
És molt més bonic l'empordà
I quan veig la llum de l'alba
Se'm treuen les ganes de marxar
Potser que avui no es suicidi
Potser ho deixi fins demà
Fins demà
Fins demà
L'Empordà
Né entre Blanes et Cadaqués
Bien touché par la tramontane
D'une seule chose tu peux être sûr
Plus tu vieillis, plus tu es fou
Il disait toujours qu'à l'aube il se suiciderait
Mais vers midi, il était bien torché
Il sourit et dit qu'il n'est pas pressé
Personne ne m'attend là-haut
Et aller en enfer ne m'intéresse pas
C'est bien plus beau l'Empordà
Des bouteilles et des années ont défilé
Et Siset tenait encore le coup
Dormant la cuite au bord du ter
Mais lui, jamais il ne se jetait
Il disait toujours qu'à l'aube il se suiciderait
Mais vers midi, il était bien torché
Il sourit et dit qu'il n'est pas pressé
Personne ne m'attend là-haut
Et aller en enfer ne m'intéresse pas
C'est bien plus beau l'Empordà
Il sourit et dit qu'il n'est pas pressé
Personne ne m'attend là-haut
Et aller en enfer ne m'intéresse pas
C'est bien plus beau l'Empordà
Et quand je vois la lumière de l'aube
J'ai plus envie de partir
Peut-être qu'aujourd'hui il ne se suicidera pas
Peut-être qu'il attendra jusqu'à demain
Jusqu'à demain
Jusqu'à demain