A sa zente
Est s'ora 'e s'avreschida
Su beranu incantadu at sa die
Ei sa zente si movede
Che abba frisca dae montes de nie
In su riu falat riende
Ei su Re ballat sa dansa
Canta a cuncordu!
Canta s'andira andirò!
In su mentres s'est bestidu
Su manzanu chin bentu e traschia
Ma su nie ladu est frocchende
Ei su Re tancat sa janna
Canta a cuncordu!
Canta s'andira andirò!
Pro sa zente mia su disizzu aìa
De manzanu lughente
Custu isettu meu, si lu cheret Deus
Siat ladinu a sa zente!
Cando avreschet cominzada
Sa fadiga, siat sole o siat nie
Ca sa zente non lassada
S'isperantzia, gherrende onzi die
In sa vida, colet riende
Non prus Re, muru ne janna
Canta a cuncordu!
Canta s'andira andirò!
Pro sa zente mia su disizzu aìa
De manzanu lughente
Custu isettu meu, si lu cheret Deus
Siat ladinu a sa zente!
A sa zente mia luminosa e bia
Su manzanu est naschende
A la gente
Está llegando la hora
El verano encantado al atardecer
Y la gente se mueve
Con el frescor de las montañas de nieve
En el río fluye riendo
Y el Rey baila la danza
¡Canta en coro!
¡Canta la canción!
Mientras se viste
El manzano con viento y tristeza
Pero el lado de la nieve está brillando
Y el Rey cierra el círculo
¡Canta en coro!
¡Canta la canción!
Para mi gente el deseo es
De un manzano brillante
Este pequeño deseo mío, si lo quiere Dios
Sea amable con la gente
Cuando comienza a florecer
El cansancio, ya sea sol o nieve
Porque la gente no se rinde
La esperanza, creciendo cada día
En la vida, el corazón ríe
Ni Rey, ni jardín
¡Canta en coro!
¡Canta la canción!
Para mi gente el deseo es
De un manzano brillante
Este pequeño deseo mío, si lo quiere Dios
Sea amable con la gente
Para mi gente luminosa y buena
El manzano está naciendo