Pols D'estels
El cel és ple d'estels, i tu els veus,
Però saps que avui no et diran res,
Doncs, t'és més fàcil tancar els ulls
I arribar pel camí més curt.
Pols d'estels és el que hi ha,
El que ara et convé per a poder flotar
En un avió que dóna tombs
Perdent-se per l'habitació.
I sense voler penses en ella un altre cop
I veus el retrat del seu somriure en el record.
Quan l'alba esborra la nit
La realitat et corca el cor.
Se 'acaba el vol per l'infinit
I el miratge et deix sol.
Ella va ensopegar en un forat
D'on l'esperit no en sap tornar.
Voldries volar al seu regnat
Però no ets més que un ocell plomat.
Saps que els teus viatges platejats
Mai podran dur-te fins al seu costat.
I a l'horitzó no hi ha color
I aquest cop fas un viatge llarg.
I quan vingui el sol et cercarà encara vestit.
I avui l'esmorzar se't florirà al peu del teu llit.
Només la lluna et comprendrà
Pels moments que junts heu plorat.
I com a nota li has deixat
El coixí brut de sang.
Polvo de Estrellas
El cielo está lleno de estrellas, y tú las ves,
Pero sabes que hoy no te dirán nada,
Porque es más fácil cerrar los ojos
Y llegar por el camino más corto.
Polvo de estrellas es lo que hay,
Lo que ahora te conviene para poder flotar
En un avión que da vueltas
Perdiéndose por la habitación.
Y sin querer piensas en ella otra vez
Y ves el retrato de su sonrisa en el recuerdo.
Cuando el alba borra la noche
La realidad te golpea el corazón.
Se acaba el vuelo por el infinito
Y el espejismo te deja solo.
Ella tropezó en un agujero
Del cual el espíritu no sabe regresar.
Quisieras volar a su reino
Pero no eres más que un ave emplumada.
Sabes que tus viajes planeados
Nunca podrán llevarte hasta su lado.
Y en el horizonte no hay color
Y esta vez haces un viaje largo.
Y cuando llegue el sol te buscará aún vestida.
Y hoy el desayuno te florecerá al pie de tu cama.
Solo la luna te comprenderá
Por los momentos que juntos han llorado.
Y como nota le has dejado
El cojín sucio de sangre.