Un tebi alè
Va venir al món fruit de l'amor dels seus pares.
No van trigar en adonar-se'n que aquell nen no era igual.
Van resignar amb llàgrimes aquella desgràcia
que el cel havia decidit enviar-los.
I es maleïen a cada instant
amb la força que els anava quedant
no entenent quin era el pecat
que havien comès per ser tan castigats.
Ara és l'alegria més gran d'aquella casa,
ara és la raó de viure dels que vida li han donat.
Molt més sensible que el foc al glaç,
tendre i dolç com no hi ha cap briball.
Pot ser possible tanta bondat,
ser tan ditxosos de tan gran regal?
Vull saber ser tan net com ell.
No vull entendre més lluny d'un tebi alè.
La seva mirada tan perduda i llunyana
Que "no sent, no pot, no veu, no entèn", la gent va dient.
I mentre mira sense dir res
com el món va girant al revés.
Si s'aturés el temps un moment
potser veuríem qui té realment més coneixement.
Vull saber ser tan net com ell.
No vull entendre més lluny d'un tebi alè.
Un suspiro cálido
Va a venir al mundo fruto del amor de sus padres.
No tardaron en darse cuenta de que ese niño no era igual.
Resignados con lágrimas a esa desgracia
que el cielo había decidido enviarles.
Y se maldicen en cada instante
con la fuerza que les iba quedando
sin entender cuál era el pecado
que habían cometido para ser tan castigados.
Ahora es la mayor alegría de esa casa,
ahora es la razón de vivir de quienes le han dado vida.
Mucho más sensible que el fuego en el hielo,
tierno y dulce como ningún bribón.
¿Es posible tanta bondad,
ser tan dichosos de tan gran regalo?
Quiero saber ser tan puro como él.
No quiero entender más allá de un suspiro cálido.
Su mirada tan perdida y lejana
que la gente dice 'no siente, no puede, no ve, no entiende'.
Y mientras mira sin decir nada
cómo el mundo va girando al revés.
Si se detuviera el tiempo un momento
quizás veríamos quién tiene realmente más conocimiento.
Quiero saber ser tan puro como él.
No quiero entender más allá de un suspiro cálido.