La Dels Beatles
Trau la botella de vi, para taula i mantell
Com per a una boda, com per al rei
Tria un vestit que no estiga de moda
Sense vergonya, sense remei
Ret-li homenatge a la mort del teu odi
Crida, salvatge, la fe del convers. Uff
Cauen com a mosques a la mel, pleitesia
Tant no volaven, no eren ocells, no
Posaven trampes, posaven frens, contaven
Coses
Pensen que saben, saben que tens
I no fluixen ni en ràpid ni en lent
Toni, sap per dimoni, i sap més per vell
Sent les pulletes per aire, per mar
Posen de luxe, rapegen tan mal
I diuen boles, van a les modes, malgasten bolis
No calen pedres, cauen a soles
És la clau i no el martell
No és la ploma, és el pinzell
Tots guardem un secret
Una fe: Jura, promet
Ni retrets, ni flors, ni lleis
No és el cor, són els budells
Eixe pis està net?
Besaran per on xafe el monet
Tan tard, sempre tan tard
No canvia mai la persona
Canvia el grau de soledat
I el mal, pesa a les mans
Perquè els marrons es fan bola
I el talent que s'ha amagat
I els remou més el passat
Records que no alimenten, records que donen fam
Llestos però abandonats, eixos van ser llestos sempre
Jo ja sé que t'agraden més Els Beatles
Que li falta força al vers
Però amic, no em crucifiques
Que el que fa tot el que pot, mai està obligat a més
Los Beatles de la Dels
Trae la botella de vino, para la mesa y mantel
Como para una boda, como para el rey
Elige un vestido que no esté pasado de moda
Sin vergüenza, sin remedio
Rinde homenaje a la muerte de tu odio
Grita, salvaje, la fe del converso. Uff
Caen como moscas a la miel, pleitesía
Tanto no volaban, no eran pájaros, no
Ponían trampas, ponían frenos, contaban
Cosas
Piensan que saben, saben que tienes
Y no fluyen ni en rápido ni en lento
Toni, sabe por demonio, y sabe más por viejo
Siente las pulgas por aire, por mar
Se ponen de lujo, raspan tan mal
Y dicen tonterías, van a la moda, malgastan bolígrafos
No necesitan piedras, caen solas
Es la clave y no el martillo
No es la pluma, es el pincel
Todos guardamos un secreto
Una fe: Jura, promete
Ni reproches, ni flores, ni leyes
No es el corazón, son las tripas
¿Está limpio ese piso?
Besarán por donde pise el dinero
Tan tarde, siempre tan tarde
No cambia nunca la persona
Cambia el grado de soledad
Y el mal, pesa en las manos
Porque los marrones se hacen bola
Y el talento que se ha escondido
Y les remueve más el pasado
Recuerdos que no alimentan, recuerdos que dan hambre
Listos pero abandonados, esos siempre fueron listos
Yo ya sé que te gustan más Los Beatles
Que le falta fuerza al verso
Pero amigo, no me crucifiques
Que el que hace todo lo que puede, nunca está obligado a más