Presoners (feat. Mafalda)
No veiem més que figures borroses
I fang
Siluetes d'herois que es desfan
Llums es reflecten a un mur que era blanc I
Ara es negre
Soles ens queden angoixa I asfalt
Portem endins un esclau I un guardià
Tots presoners d'un fracàs col·lectiu
Fa uns quants segles
Brinda I la reina es creu la més digna
També li guaita la dama maligna
Firme!! El guàrdia es sent home insigne
Lleons caçats, caiguda lliure I van
En una comitiva derrotats I condemnats
Titelles del sistema, amos del ninot trencat
Botxins de voluntat, carn de presidi
Tot el meu regne per sentir-me mes real
Ooh
Què frágil és l'esperança del pobre
Ohhh
Què fàcil és per a alguns levitar
Ooh
No veiem més que siluetes I ombres
El cap I el cor sempre en obres
D'aquella pols estos fangs
No escoltem més que promeses
Castells de gegants
A catedrals obsoletes
Santificant el consum
Amb fidels comulgant
Arreplegant les molletes
Amors prohibits, penitències
Pecats I profans
Les esperances desfetes
Ningú pot moure's
El cap I el cor sempre en obres
Guardant als morts en cunetes
Brinda I la reina es creu la més digna
També li guaita la dama maligna
Firme!! I el guàrdia es sent home insigne
Lleons caçats, caiguda lliure I van
En una comitiva derrotats I condemnats
Titelles del sistema, amos del ninot trencat
Botxins de voluntats, carn de presidi
Tot el meu regne per sentir-me mes real
Ooh
Què fràgil és l'esperança del pobre
El carceller és un presoners més
Té les pupil. Les blanques I negres les dents
T'envie una senyal del meu paisatge intern
5446 el meu número de pres
Pitis I llibres, plaers possibles
A la penitenciaria els pecats no s'expien
Llepe els barrots pensant que són de caramel
Tot el meu regne per un trosset de cel
Prisioneros (feat. Mafalda)
No vemos más que figuras borrosas
Y lodo
Siluetas de héroes que se deshacen
Luces se reflejan en un muro que era blanco
Y ahora es negro
Solo nos quedan angustia y asfalto
Llevamos dentro un esclavo y un guardián
Todos prisioneros de un fracaso colectivo
Hace unos cuantos siglos
Brinda y la reina se cree la más digna
También le acecha la dama maligna
¡Firme! El guardia se siente hombre insigne
Leones cazados, caída libre y van
En una comitiva derrotados y condenados
Marionetas del sistema, amos del muñeco roto
Verdugos de voluntad, carne de presidio
Todo mi reino por sentirme más real
Oh
Qué frágil es la esperanza del pobre
Oh
Qué fácil es para algunos levitar
Oh
No vemos más que siluetas y sombras
La cabeza y el corazón siempre en obras
De aquella polvo estos fangos
No escuchamos más que promesas
Castillos de gigantes
En catedrales obsoletas
Santificando el consumo
Con fieles comulgando
Recogiendo las migajas
Amores prohibidos, penitencias
Pecados y profanos
Las esperanzas deshechas
Nadie puede moverse
La cabeza y el corazón siempre en obras
Guardando a los muertos en cunetas
Brinda y la reina se cree la más digna
También le acecha la dama maligna
¡Firme! Y el guardia se siente hombre insigne
Leones cazados, caída libre y van
En una comitiva derrotados y condenados
Marionetas del sistema, amos del muñeco roto
Verdugos de voluntades, carne de presidio
Todo mi reino por sentirme más real
Oh
Qué frágil es la esperanza del pobre
El carcelero es un prisionero más
Tiene las pupilas blancas y negras los dientes
Te envío una señal de mi paisaje interno
5446 es mi número de preso
Pitis y libros, placeres posibles
En la penitenciaría los pecados no se expían
Lame los barrotes pensando que son de caramelo
Todo mi reino por un pedacito de cielo