Amsterdam

Amsterdam

Amsterdam

Una silla sin prisaUna cadira sense pressa
Quieren olas sin sonidoVolen onades sense son
Un mapa y cuatro cosas que he pescadoUn full de mapa i quatre coses que he pescat
Como una llave que no abre nadaCom una clau que no obre enlloc

Postales, de no sé dónde, clavadasPostals, de no saps on, clavades
En el trozo de madera más viejo del mundoAl tros de fusta més vell del món

SomosSom
Somos pasajeros a bordoSom passatgers a l'abordatge
Dentro de la botella del mensajeDins l'ampolla del missatge
Donde nos lleve la corrienteOn ens porti el corrent
Que ni siquiera calculó la mano de alguienQue ni tan sols va calcular la mà d'algú
Que nos lanzó al marQue ens va llençar al mar

Una ventana estaba encendidaUna finestra estava encesa
Sobre la costa de babelDamunt la costa de babel
Y me encontré flotando por ÁmsterdamI vaig trobar-me tot surant per Amsterdam
Mirando el puerto con Jacques BrelMirant el port amb en jacques brel

El resto era un reflejo en el aguaLa resta era un reflex a l'aigua
De los edificios que han naufragadoDels edificis que han naufragat
Y uno de los marineros buscando la llaveI un dels mariners buscant la clau
Que un día le cayó y nunca más encontróQue un dia li va caure i mai més no va trobar

SomosSom
Somos pasajeros a bordoSom passatgers a l'abordatge
Dentro de la botella del mensajeDins l'ampolla del missatge
Donde nos dibuje el vientoOn ens dibuixi el vent
Tan invisible que confundimos con el destinoTan invisible que hem confós amb el destí

SomosSom
Somos pasajeros con el equipajeSom passatgers amb l'equipatge
Dentro de la botella del mensajeDins l'ampolla del missatge
Donde nos lleve la corrienteOn ens porti el corrent
Que ni siquiera calculó la mano de alguienQue ni tan sols va calcular la mà d'algú
Que nos lanzó al marQue ens va llençar al mar