Ovidi

Ovidio

Ovidi

Me he aferrado a la palabraM'he aferrat a la paraula
Que sale de cada vozQue surt de cada veu
Y hace del verso nuestra patriaI fa del vers la nostra pàtria

Hemos hecho himnos de cancionesHem fet himnes de cançons
Que la ausencia nos robóQue l'absència ens va robar
Como días que duraron tantos añosCom dies que van durar tants anys

Ovidio, memoriaOvidi, memòria

Mira si soy pobre que no puedo hacerte volver al mundoMira si sóc pobre que no et puc fer tornar al món
Pero llegarás de las vacaciones sin tu nombrePerò arribaras de les vacances sense el teu nom
Y alguien más cantará con su vozI algú altre cantarà amb la seva veu
Que eres valenciano y tienes bandera donde no hay azulQue ets valencià I tens senyera on blau no hi ha

Hemos pisado todos los teatrosHem trepitjat tots els teatres
Que han llenado hablando de tiQue han omplert parlant de tu
La falacia se sentaba al frenteLa fal·làcia s'asseia al davant

Y hemos callado toda respuestaI hem callat tota resposta
Mientras ha durado la funciónMentre ha durat la funció
Con respeto más que con compasiónAmb respecte més que amb compassió

Y ahora hablo del silencioI ara parlo del silenci
Que quisieron imponerteQue et van voler imposar
Los mismos que hoy jueganEls mateixos que avui juguen
Haciéndote suyo, deteniendo la manoFent-te seu, parant la mà

De reojo, miro la farsaDe reüll, miro la farsa
De los que se hacen pasar por tiDels que es fan passar per tu
De quien busca una fotoDe qui busca una foto
En medio del circo desesperanteEnmig del circ desesperant

Ovidio, memoriaOvidi, memòria

Mira si soy pobre que no puedo hacerte volver al mundoMira si sóc pobre que no et puc fer tornar al món
Pero llegarás de las vacaciones sin tu nombrePerò arribaras de les vacances sense el teu nom
Y alguien más cantará con su vozI algú altre cantarà amb la seva veu
Que eres valenciano y tienes bandera donde no hay azulQue ets valencià I tens senyera on blau no hi ha