Ai!

Ai!
De bo, no res
De mal, cabassos
De feina, plens
De béns, escassos
Ai!
Volguts per molts
Que volen guanys
Serem la clau
Que els obre els
Panys
Ai!
I un cop oberts
Ens deixaran
Que fem rovell
Al seu clauer
Fins que ens morim
Ai!
I, si pot ser
Sense ser vells
Que la vellesa
Porta tristesa
I una dispesa
Que minva els guanys
Ai!
De dolç, estranys
D'amarg, companys
Pensant en cel
Infern tindrem
Ai!
I ací a la terra
Quan ens morim
Als fills deixem
Amb l'esperança
Que facin ells
El que no hem fet